Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

25 octubre 2020

L'hostaleria que ens espera (VI)



Quina setmana més confusa que tenim. Estem a l’abril, portem des del dilluns plovent, demà es Sant Jordi, vindrà Sant Marc, la Verge de Montserrat..., i continuarem confinats. No podrem sortir de casa i seguirem amoïnats per aquest virus que ens porta de cap. La dissetena setmana de l’any, era una setmana festiva, de sortir al carrer, de gaudir de les múltiples activitats culturals, de comprar la rosa i el llibre, viure intensament la diada literària de la festivitat de Sant Jordi, i com no, poder gaudir d’un petit plaer gastronòmic amb la teva parella o en família. Quina tragèdia la d’enguany, que no puguem tenir aquesta dosi d’amistat col·lectiva a l’aire lliure i puguem fer un encisador plaer gastronòmic amb la millor companyia...

Aquesta setmana toca continuar amb l’article que vaig iniciar la setmana passada, i acabar el Tour gastronòmic que ens ofereix el corredor que ens porta cap a Barcelona, tot travessant les comarques de l’Urgell i la Segarra. La setmana passada vàrem acabar a Tàrrega, així doncs, tot continuant aquesta xarxa viària per carretera o per autovia –doncs la ferroviària és una xarxa que no es troba a l’alçada del segle i moment actual (no podem anar a Barcelona en tres hores!!!).

Podem desviar-nos de la capital de l’Urgell i tirar cap al nord, en direcció cap a Agramunt, on a la capital del torró hi trobarem el televisiu Atípic (va participar al Joc de Cartes) a l’interior de la vila. I als afores del nucli urbà, al costat de l’obrador de Torrons Roig, hi ha el Blanc i Negre, delectant-nos des de fa un bon grapat d’anys amb plats que combinen arrels urgellenques amb una treballada cuina actual.

I si optem per anar cap al sud, us recomano comprar ceràmica i un bon vi a Verdú, i arribar-nos a dinar al petit poble del Vilet, al restaurant que duu el mateix nom. Una cuina molt ben treballada, en un paratge idíl·lic i amb molta història.

I si ens endinsem a la Segarra, a la seva capital, hi tenim una sèrie d’establiments que ens faran gaudir, tant o més, com si estiguéssim observant alguna de les carreres dels dos fills predilectes de Cervera, els germans Márquez. L’Antic Forn, al costat de la Paeria, ens permet gaudir de cuina d’autor kilòmetre zero. La cuina tradicional la podem tastar al Gran Cafè, ben a prop del teatre de la Passió.

I si volem fer un tast italo-segarrenc acompanyat d’una bona selecció de vins, haurem d’anar a cercar la Masia on hi ha el Cosa Nostra, on el seu propietari, el Juanjo, ens ajudarà a triar el millor destil·lat amb què acompanyar algun dels seus excepcionals plats que té a la carta.

I ja, un cop ens trobem al límit amb la província de Barcelona, tenim dues viles a les quals és necessari apropar-nos i assaborir algun dels plats que ofereixen a les seves cartes. A Sant Guim de Freixenet escollirem entre l’Alzina, La Fonda o bé Ca la Maria, on amb uns bons menús diaris i unes bones cartes el cap de setmana, podem tenir uns bons àpats acompanyats per una de les postres làcties que fan al Pastoret de la Segarra. I per acabar, el centenari Jaumet de Torà, és d’aquells Restaurants que defineixen perfectament com es el territori on es troben, i en aquest cas, és el millor exemple que personifica la cuina de la Segarra. Un respecte per la tradició, heretat de generació en generació, amb un tacte cap al client que el visita i amb un savoir faire personal de la família propietària, que converteix aquest Hotel-Restaurant en tot un lloc on val la pena fer parada i fonda.

Vist des de dalt, la Segarra sempre ha estat una terra de secà, i com tots els habitants que viuen en aquest tipus de paratges, tenen en comú l’austeritat i una bona previsió amb les despeses que fan.

En un període com en l’actual, que derivarà segurament en una severa crisi, hom hauria d’aprendre de com els autòctons de la Segarra, que han sabut prosperar, de generació en generació, per tal de que actualment sigui una zona, on a més a més de grans extensions de conreu, també hi convisquin un bon grapat d’empreses i d’indústries. Aquestes, donen valor a un

territori i generen riquesa, en una comunitat que sempre ha reclamat que es tingui en compte i sigui escoltada. Cas similar al que està passant actualment, on la sanitat fa anys que reclama l’atenció que es mereix, i ara, en el moment en el qual ens trobem, ens adonem enormement de la necessitat que hi ha en que pels pròxims anys s’inverteixi com cal en el sector sanitari del nostre país. Tingueu una bona diada confinada...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: