Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

31 octubre 2020

L’hostaleria que ens espera (VII)



Estem en una setmana a cavall de decisions que facilitaran progressivament la sortida dels habitatges a la ciutadania en general. El govern espanyol ha permès que la canalla menor de catorze anys ja pugui sortir de casa una hora al dia acompanyats per adults i ha anunciat, que a partir del proper cap de setmana, tot aquell que li agradi la pràctica de l’esport o bé necessiti fer exercici a l’aire lliure, podrà sortir una estona de casa seva per tal de practicar exercici al carrer.

Són molt bones notícies després de quasi cinquanta dies confinats als habitatges. Estarem a l’espera com va evolucionant el calendari amb possibles apertures dels comerços per mitjans de maig o l’hostaleria pel Juny. Sens dubte, l’economia, ho anirà agraïnt... 

Continuant amb aquesta mini guia gastronòmica lleidatana, la qual ja fa set setmanes on recomano indrets que valdrà la pena visitar un cop abandonem aquest període de reclusió.

Avui els aconvidaré a que es desplacin cap al Solsonès, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Aquestes tres comarques del Prepirineu i Pirineu lleidatà que limiten amb la província de Barcelona, acullen nombrosos temples gastronòmics, els quals val la pena endinsar-nos i gaudir d’una bona excursió pels paratges on hi conviuen.

Són establiments que permeten gaudir de bons plats de cuina catalana amb aportacions culinàries autòctones, tota una gran experiència pels cinc sentits. Del Solsonès, i començant per la seva capital, és de parada obligada  la Mare de la Font, als afores de Solsona dins al bell mig d’un parc.

La passió per la cuina de la família propietària (la Laia i el Roger) ja es percep des de l’inici, com es canta la carta, el treball que hi ha darrere de cada plat, l’esperit en poder oferir els productes de la terra que pertoquen en cada estació climàtica de l’any, i saber que cada cop que els visites, mai en sortiràs amb una mala experiència.

També cal fer esmena de la Cabana d’en Geli i del Fermí. Tots dos son referents gastronòmics a Solsona, que amb el pas dels anys han sabut adaptar-se i interpretar plats tradicionals de la cuina catalana acompanyats d’emblemàtiques apostes del Solsonès. Com a experiències gastronòmiques dins de la mateixa comarca, cal destacar que després de visitar el Santuari del Miracle a Riner, cal parar a dinar al Hostal del Forn al poble de Su.

Aquesta seria la millor manera d’acabar una excursió amb uns bons i sublims plats. I si tirem en direcció cap a altres indrets, com cap a l’estació de Port del Compte o bé en direcció a Sant Llorenç de Morunys, és d’obligació visitar el Restaurant Cap del Pla o bé les Fonts del Cardener, on podem compartir una bona experiència familiar amb un molt bon àpat cassolà a tots dos establiments familiars.

De la Cerdanya lleidatana en destaco dos Restaurants on val endinsar-se per aquests paratges. Ca la Núria de Bellver ha sabut, amb el pas dels anys, saber interpretar la cuina ceretana i poder-la oferir als comensals que la visiten.

Estant a cavall de Puigcerdà i la Seu d’Urgell ha sabut fer-se un lloc en el seu petit establiment per tal de fer una parada gastronòmica amb uns bons plats, bones postres i una bona bodega.

I com a cas curiós, cal citar el Tupí de la Cerdanya a Bor, paratge perdut a les Valls del Cadí, on a més de poder comprar petits pecats gastronòmics de la zona, podem fer unes tapes i creps delicioses amb productes de producció pròpia.

I finalment, de l’Alt Urgell, cal esmenar de la seva capital els Restaurants Àndria i el Tapies, tots dos ubicats en hotels en els quals val la pena fer-hi nit (si és que no es vol dormir a Andorra), on hi trobareu el confort de casa i l’atenció acurada que ens brinda els hostalers urgellencs. El Tàpies, tot i que ja no té l’estrella Michelin, continua treballant per garantir màxims estàndards de qualitat als seus clients.

I de la comarca, establiments peculiars com Cal Pauet de Sant Joan Fumat, xafant el límit fronterer amb Andorra, és un espai on cal ser visitat si sou uns fans de les racions generoses a bon preu. I el millor establiment que representa la tradició familiar heretada de generació en generació és el Dolcet d’Alàs, actualment, la matriarca, la Pepita, i els seus tres fills (Carme, Marta i Ramon) són els millors amfitrions que es pot tenir en tota casa de menjars al Pirineu.

Per acabar el Tour gastronòmic urgelià us proposo, abans de tornar cap a casa, gaudir d’un dels millors restaurants que hi ha al Prepirineu lleidatà, Can Boix de Peramola. El Joan Pallarés, acompanyat de la Maria Teresa, són el tàndem que actualment dirigeix aquest sublim establiment. La seva cuina, amb el pas dels anys, continua estant a l’altura dels millors establiments gastronòmics de la gran guia vermella gastronòmica de reconeguda i contrastada fama.

Vist des de dalt, Andorra sempre serà el país dels Pirineus, però sovint no sé si val la pena arribar-hi, doncs tots els indrets per on s’ha de passar abans d’arribar a la frontera, provoca que hàgim de pensar-nos dos cops si és millor quedar-nos-hi pel camí o bé tirar carretera amunt.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: