Lleida
7/16° C (núvols)
97% 26 km/h

25 novembre 2020

L'hostaleria que ens espera (X i últim)



Amb esperança i optimisme, encarem aquesta nova fase que ja tenim completada per tota la província. Passar de la 0 a la 1, ens ha comportat una obertura (parcial en la gran major part dels casos) d’establiments comercials i d’hostaleria. A la Plana en som novells des del passat dilluns, i al Pirineu, ja fa més d’una setmana de retrobada comercial i gastronòmica. Per acabar aquest serial que vaig iniciar amb el confinament, avui parlarem dels dos Pallars, on personalment, si no haguera nascut a Lleida, desitjaria haver nascut pallarès!

Igual que amb Corea, de Pallars també n’hi ha dos. El del Sud, que es diu Jussà i el del Nord, que rep el nom de Sobirà. Aquesta comparació no vol dir que uns siguin demòcrates i els altres comunistes, sinó que són dues regions ben diferenciades (pel Prepirineu i Pirineu), i per la  diversificada oferta d’activitats a fer. Al Jussà, entre Tremp i Pobla, hi ha l’Hostal Bertran, a Salàs de Pallars.

Amb bones vistes al Barranc de les Bruixes, tot comensal podrà gaudir de la sabrosa cuina de la Dolors, tot acompanyats de la brillant hospitalitat que ens brinda. També, a peu de carretera, hi ha Lo Quiosc, una aposta desimbolta a peu del llac, on podrem gaudir de bona música, relaxants vistes marítimes pirinenques i delicioses creacions culinàries. I com a sortida recomanada per la zona, hem d’endinsar-nos cap a la Vall Fosca i travessar tot el territori que va des de Senterada fins a Capdella.

Els salts d’aigua, les minicentrals elèctriques o bé un ascens amb funicular fins a l’Estany Gento, ens obligarà a que agafem forces a l’Arturo o a l’Era del Marxant de Pobleta de Bellveí, o fer un suculent àpat pallarès al Montseny d’Espui. Tots tres són establiments que ens ofereixen generoses racions, preus de muntanya i amb una hospitalitat molt familiar.

El Pallars del Nord, el Sobirà, el que s’inicia des de Gerri de la Sal fins al límit fronterer amb França i Andorra, ens endinsa en un gran territori, amb recomanades Valls a visitar, i on poder realitzar infinitat de sortides muntanyenques en què gaudir de flora i fauna autòctona de la zona. A la porta d’entrada de la comarca, a la vil·la de Baro, podem fer el primer tast de productes de proximitat a la Fonda Farré.

La Maria (la mestressa) i el Jaume (el seu fill) ens sabran portar a la taula un bon assortit de plats pallaresos amb els quals ens farem una idea del que ens espera. Abans d’arribar a Sort, a Montardit de Baix, la família Luque regenta el Celler dels Joglars. Una bona i treballada carta que es renova cada temporada, oferint-nos plats amb els quals gaudir d’una bona taula. 

Un cop arribats a la capital, a Sort, és de parada obligada en algun dels establiments de la família Aytés. Sota el paraigua de Pessets, hi trobarem el Cafè, el P7S, el Xiringuito, la Formatgeria... en recomano fer un Tour per tots ells, tot gaudint dels bons vins de Batlliu o els formatges del Tros de Sort.

Avui no citaré el Fogony, únic restaurant amb estrella Michelin del Pirineu lleidatà i que ja vaig citar al segon article d’aquest decàleg. Si ens desviem cap a la Vall d’Àssua, a l’esquerra de la capital, val la pena arribar fins a Llessui i fer parada al Kiko-El Pigal. Plats elaborats, els de caça o el mític Filiberto per les postres, són de recomanació especial. I si decidim continuar amunt cap a la Bonaigua, a Rialp pararem a l’Albus, per tal de degustar els plats del Josep Sabarich. Podrem desviar-nos cap a Tírvia un cop arribats a Llavorsí i visitar el Nadalet.

És un lloc molt recomanable (amb sublims primers i guisats) per agafar forces després d’un dia per la Vall Ferrera o per la Vall de Cardós. I de porta d’entrada a les Vall d’Àneu, a Cal Castellarnau d’Escaló o als Soler del Poldo de la Guingueta, podem fer un bon tast de cuina d’alta muntanya, tot allotjant-nos en una de les seves confortables habitacions. Finalment, un cop arribats a Esterri d’Àneu, el municipi més gran de l’Alt Pallars, és de recomanació visitar el Museu de les Valls i conèixer l’Esperanceta (no en parlo més d’ella, doncs l’heu de conèixer en persona vosaltres mateixos).

Al costat de casa seva hi ha els Cremalls, on junt amb els Puis, són dos dels millors indrets on parar a dinar i agafar forces després d’una bona escapada pel Pirineu lleidatà. I per acabar, a València d’Àneu, els Isús de la Morera seran un més que recomanat establiment on parar, agafar forces, descansar i planificar activitats tot estant al bell mig del Parc Nacional d’Aigüestortes i del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Avui ha estat l’últim capítol, hem parlat durant deu setmanes de gastronomia lleidatana de confinament. Des del menjar per emportar, a un bon dinar de negocis, els “estrellats” lleidatans o fins a sortides familiars pel nostre territori, tot fent cultura i cercar un bon lloc per a fer un bon àpat.

Desitjo que hagin gaudit d’aquest decàleg, de la mateixa manera que jo en gaudeixo quan m’endinso pel nostre territori. Sovint no en som realistes del que tenim a casa -ben a prop nostre- i que un cop el cerquem, les sorpreses sempre en són majúscules. I m’acomiadaré, com no, gastronòmicament parlant, tot desitjant que tinguin una bona setmana d’Aplec del Caragol confinat!!! 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: