Lleida
4-15° C (sol)
97% 26 km/h

12 novembre 2019

Mecenes empresarials i cultura lleidatana



El passat cap de setmana vaig llegir en una entrevista en mitjans de comunicació locals que el delegat de Cultura de la Generalitat, el mollerussenc Miquel Àngel Culleré, afirmava que el seu departament hauria de teixir aliances i buscar la complicitat del sector privat amb el patrimoni cultural lleidatà. Aconseguir que el món empresarial i els empresaris locals s’impliquin més en la cultura.
Aquesta és una molt bona declaració d’intencions, una manera de fer que la cultura lleidatana es mantingui viva i que Lleida sigui un territori culturalment responsable. Aquest neguit, òbviament, també hauria d’anar acompanyat d’una bona llei de mecenatge (que s’està gestant) i així com també, uns bons indicadors econòmics que ajudin a fomentar la filantropia autòctona.
Els darrers anys, a Lleida, hem tingut la gran tasca duta pel Jesús Navarro al departament de Cultura de l’Ajuntament de Lleida. Aquest tècnic municipal ha estat el gran defensor del patrimoni cultural que té la Paeria i culpable de la important ampliació d’aquest llegat durant l’última dècada. Aquesta feina ha estat un dels motius pels quals Lleida hagi de tenir un museu on pugui aplegar-se aquesta enorme col·lecció d’artistes Lleidatans. El Morera, que va tenir la primera pedra a l’anterior legislatura i que serà acabat durant aquesta, serà en un futur el gran espai municipal on poder contemplar aquest patrimoni de tots els lleidatans. Tenint aquestes premisses anteriors, no ens ha de venir de nou que l’actual govern de la Paeria vulgui que la cultura local estigui en bon estat i apta per a gaudir-la en el seu màxim esplendor, i és per això, que accions com la del cercar mecenatge o esponsors per la restauració de l’estàtua de l’Individil i Mandoni a l’Arc del Pont, hagi fet que el tinent d’alcalde Antoni Postius engegués una campanya perquè empreses i empresaris lleidatans s’impliquessin en la restauració de la mateixa (val poc més de 30.000 euros adequar-la).
Però algú creu que a Lleida hi ha gent que no invertim en l’art? Durant els darrers anys han sorgit una sèrie de noms, fundacions i col·leccions privades lleidatanes que d’una manera o altra han decidit invertir en art (tant local com forà). Aquest mecenatge local actualment està fent-se un lloc en el panorama nacional actual, i Lleida ja comença a ésser un lloc de peregrinació cultural. Si en detallem uns quants, podrem veure com els empresaris lleidatans estan invertint en aquest camp. La Fundació Sorigué, fundada pel matrimoni Sorigué-Blasco, té en la seva seu de Lleida i en el Projecte Planta de Menàrguens, una de les col·leccions privades més importants d’art contemporani que hi ha a escala internacional. L’Anna Vallés, la seva responsable, està fent una gran tasca intentant adquirir obres de grans artistes internacionals. La Fundació Vall-Palou, amb la seva fundadora, la Teresa, també té al costat de l’estació de trens un espai on hi ha una interessant col·lecció d’obres de temàtica contemporània. Noms particulars, com el del Tatxo Benet, que ha aconseguit en un poc espai de temps, posseir una col·lecció d’obres artístiques que hagin patit alguna censura política. Tot això ha provocat que el periodista lleidatà i copropietari de MediaPro, vulgui reunir obres que evoquin a la llibertat d’expressió. O bé també el fotògraf Toni Prim, que també té una interessant col·lecció d’obres fotogràfiques d’artistes reconeguts. I un parell de col·leccions particulars, la Gelonch-Viladegut o l’Arnó-Vila. Que en el cas de la primera, reuneix gravats antics de segles anteriors que il·lustren batalles i arribades de Reis en ciutats; i en la segona col.lecció, ha pogut ajuntar una interessant col·lecció d’obres d’art català dels segles XIX i XX, i entre ells hi son un bon plec d’obres d’artistes lleidatans (col·lecció que també comparteixo jo, però en el meu cas només amb artistes del segle passat).
Vist des de dalt, suggeriria al Miquel Àngel Culleré que per tal d’incentivar que l’empresariat local comencés a apostar per aquest tipus d’inversió, es llegeixi el que diuen els indicadors que han donat  les asseguradores aquesta setmana passada. Aquestes societats previsores ens indiquen que, durant els darrers anys, la gent jove està demanant pòlisses que cobreixin robatoris per obres d’art. La venda d’art en línia ha transformat últimament aquesta indústria, i que gràcies a la digitalització de moltes cases d’art i de subhastes, el jovent està adquirint i invertint en interessants obres d’art. Si això es així, a més a més de cercar inversors empresarials locals per invertir en art de casa, també el que s’hauria de fer es fomentar jornades de networking entre artistes lleidatans i cases de subhastes d’art nacional i internacionals, tot per tal de generar riquesa, apostar pels artistes locals, situar-los en el mapa global i fer que el patrimoni local cultural creixi a casa nostra.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: