Lleida
10-21° C (pluja)
97% 26 km/h

14 octubre 2019

Models empresarials de futur



El passat mes de juny, tot estant a Itàlia amb socis empresarials meus, m’explicaven el fenomen que esta passant a la localitat del Prato. Aquesta vil·la a 15 quilòmetres de Florència s’ha convertit en una petita Xina dins d’Europa. La ciutat de 180.000 habitants, situada al bell mig de la Toscana, porta des de finals dels vuitanta acollint una important colònia de xinesos, que han fet les Amèriques creant i treballant en tallers tèxtils i de confecció. Tal com m’ho anaven explicant vaig pensar, i si aquest model ens arriba algun dia a casa nostra, què farem?
De la mateixa manera que Florència sempre ha estat coneguda per les pells, Prato ha estat el bressol dels millors teixits i tallers de confecció que hi ha a Itàlia. De fa segles que els empresaris d’aquest indret van saber comercialitzar els seus teixits en mercats com l’espanyol i l’anglès, i actualment ho fan per tot el món, fabricant peces de roba de marques com Gucci, Prada, Ferragamo... o proveint teixits per a produccions de Hollywood (com Bravehart, Gangsters de Nova York, Gladiator...) i arribant a fabricar diàriament més de tres milions de metres. Les dades actuals que disposa la Cambra de Comerç de Prato (que comprèn 700 km²), ens diuen que de 28.000 empreses que hi ha al seu territori, 6.027 són xineses, de les quals la meitat estan vinculades al món dels teixits. I de 8.000 negocis tèxtils que hi havia a meitats dels 90 dirigits per empresaris italians, ara ja només en queden 2.000. La facturació actual d’aquestes 9.000 empreses de teixits arriba a la xifra de 8.200 milions d’euros. Aquesta davallada d’anys enrera s’explica per la crisi passada i pel gran augment de les importacions de moda arribada des dels països asiàtics. A Prato hi resideixen més de 35.000 xinesos, que provenen majoritàriament de la regió de Wenzhou (al costat de Xangai), aquest fet també succeeix a Lleida, on la gran major part de xinesos que tenim de veïns provenen de la regió de Jiangxi (al sud xinès). Aquesta comunitat que viu a la ciutat italiana consta de 19.000 persones en situació regular i més de 15.000 –segons la policia– en situació il·legal. Aquest creixement de la seva presencia, ha vingut motivada per l’important nombre de cases tallers tèxtils que històricament sempre ha tingut la zona –formats per propietaris locals italians i 6-8 treballadors– que han anat traspassant-se a xinesos nouvinguts (igual com ens passa a nosaltres amb els bars). Els asiàtics, que sempre han tingut l’esperit empresarial de convertir-se en petits propietaris (per exemple, els Hiper Asia lleidatans) més que voler treballar en oficis que altres immigrants tradicionalment fan (treballar per compte d’un altre, cuidar gent gran, netejadors...) i provocant la creació d’una nova classe de nourics europeus. Han sabut negociar amb importants firmes italianes, tot per tal d’assegurar que els teixits i les peces de roba continuen sent made in Italy, han abaratit costos, han imposat models laborals com el de treballar els caps de setmana (fet que l’italià sempre ha tingut com a sagrat el lleure del dissabte i diumenge), han reduït terminis d’entrega... I com no pot ser d’una altra manera, els seus veïns els critiquen perquè creuen que evadeixen impostos i no tenen normes de seguretat laborals (fruit d’això l’estat italià contínuament fa inspeccions als tallers tèxtils).
Vist des de dalt, aquest exemple italià es podria extrapolar en un futur a altres indrets europeus o bé a casa nostra. Tots veiem que la immigració va creixent i sense cap ordre ni model estipulat. A Prato hi ha un recel amb els veïns xinesos perquè viuen en guetos urbans de la ciutat (Chinatown), no s’impliquen amb el territori i perquè actualment estan prosperant més que els de la terra. Es creu que molts només hi seran uns anys, per després tornar cap a la seva ciutat de naixement. Però el que sí que han fet els empresaris italians és invertir en el seu futur tenint com a punts forts la competitivitat, la creativitat, la qualitat i l’audàcia empresarial, i actualment estan apostant per empreses que tinguin un R+D més enllà del de la moda. Han invertit en innovació tecnològica i en investigació, donant noves empreses que fan teixits amb el paper, teixits mèdics que alliberen fàrmacs, teixits tècnics per a l’aviació o fins i tot teixits que s’il·luminen. Aquesta mutació dels empresaris italians, que han vist com sense renunciar al seu passat empresarial han sabut adaptar-se als nouvinguts i han facilitat la convivència empresarial, aquest model podria pendre’s com a exemple per la Lleida del demà. Si la nostra capitalitat agroalimentària necessita matèria prima amb mà d’obra que costa de trobar a casa i si cada cop més ens agrada menys les feines del camp, s’hauria de planificar un relleu perquè en un futur no renunciem als nostres orígens i els empresaris locals es dediquin a la creació de noves empreses més competitives que treballin per nous paradigmes futurs i els forans es dediquin mantenir les feines històriques, ara bé, tots vinculats per tal de promoure el progrés del territori lleidatà.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: