Lleida
20-40° C (sol)
97% 26 km/h

21 juliol 2019

Molt més que una entrevista papal



De les moltes entrevistes que ha tingut el Papa Francesc al llarg d’aquests sis anys de màxima responsabilitat eclesiàstica, la del passat diumenge a la Sexta ha estat segurament de les més mediàtiques fetes en llengua hispana. El català Jordi Évole va poder aconseguir a la fi (feia anys que negociaven amb el seu equip i amb el mateix Sant Pare) poder entrevistar-se amb una de les principals figures mundials que ha tingut aquest inici del segle XXI. El periodista –que dia a dia no ha deixat de sorprendre’m amb la seva evolució professional– sempre serà recordat pels seus inicis com a producte d’animació que sortia de la factoria d’El Terrat de l’Andreu Buenafuente. És curiós com va canviant la gent amb el pas dels anys...
Del contingut de l’entrevista, que a grans trets repassa els abusos per part de religiosos, el paper de la dona, l’actual desigualtat mundial o el paper de la immigració i els casos de refugiats... no deixa de ser un tímid despullament d’idees de la seva santedat. 
Així i tot, he trobat a faltar els missatges transgressors que varen significar els seus inicis com a Papa. Abans de ser la màxima autoritat religiosa cristiana, quan era l’arquebisbe bonaerenc, Jorge Mario Berdoglio era un jesuïta argentí amb fortes conviccions i amb certs aspectes de símil populisme d’esquerres sud-americà. Ara bé, d’ençà que s’ha mudat al vell continent, que aquelles idees s’han anat diluint quan aborda certs aspectes de problemàtica actual mundial. El progressisme que tenia encara es veu en certs temes com la immigració que està afectant Europa o amb la neteja que s’està fent puntualment a l’interior de l’Església. També es manifesta amb alguns casos particulars, com els que afecten a Espanya amb: l’exhumació del dictador Franco (afirma que una societat no serà mai feliç quan té morts amagats) o bé amb la venda d’armament en països en conflictes bèl·lics (armes i munició al Iemen). 
Sorprèn quan aborda altres temes que demostrarien més el seu progressisme passat i l’evolució que hauria de fer l’Església de cara al futur i les pròximes generacions que venen, on dedueixo que al Sant Pare no el deixen ser qui realment era o vol ser. Parlar de l’avortament com a una eliminació d’una vida humana o com aborda aquest assumpte en cas de violació. La postura actual de l’Església amb el feminisme o com gestionar l’homosexualitat d’una manera precoç, citant com a recomanació que les famílies que tinguin un menor que comenci a demostrar certes conductes des de ben petit, sigui visitat per un especialista psicològic. Aquestes afirmacions no deixen de demostrar-nos com d’esquenes encara està Roma en certs aspectes habituals i normals que hi ha en la nostra societat.
Vist des de dalt, el Papa Francesc ens ha demostrat un cop més la seva proximitat i el seu caràcter afable. No es mullarà massa amb l’afirmació sobre si el seu compatriota Messi es Déu! (bé, diu que sí que ho és, però només quan té una pilota als peus en un camp de futbol). El sant Pare és una santedat que segurament serà recordat per la seva proximitat amb el poble, al contrari del que va ser el seu antecessor. Però l’entrevista de l’Évole del passat diumenge també ens ha permès analitzar un cop més com les lleis civils que imperen en els països, sovint topen amb la convivència eclesiàstica i en l’obediència religiosa.
És una llàstima que l’Església sovint no pugui evolucionar en certs aspectes i preocupacions socials, tot per tal de poder situar-se més a prop dels problemes que afecten la seva gent. La seva rígida estructura, que per molts progressistes, innovadors o religiosos amb noves tendències que la liderin, mai els deixarà que puguin posicionar-se tal com els seus feligresos desitjarien, voldrien o esperarien. Al final, i tal com diu la dita castellana, “las cosas de palacio...”



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: