Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

13 agost 2020

Moradilla, pujar un tossal per baixar un turó



No escric aquest article tan sols per sumar-me a les reclamacions actuals de grans arqueòlegs de casa nostra, com el Josep Ramon González, o per adherir-me a la iniciativa del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, ni per seguir el corrent del brillant article del periodista d’aquesta casa, en Diego Aránega. Sinó perquè considero que el Tossal de Moradilla és una part de la meva història personal i vull que continui convivint molts anys més al nostre costat. La meva mare és dels Alamús (la població més propera que hi ha), ella, la Magda de Cal Pae, ha estat còmplice que conegués aquest valuós patrimoni històric que tenim al costat de casa nostra. De ben petit, sigui en família, o bé amb el meu inseparable company d’aventures i cosí, el Xavi Castelló, no hi havia estiu que agaféssim les bicicletes per anar en direcció al Vell Camí de Lleida per tal de fer el nostre “Gran Premi de Muntanya” particular, i ascendir fins a la torre de Moradilla. Hem gaudit de les vistes que s’hi aprecien des d’aquesta part alta del Segrià –limítrofa amb el Pla d’Urgell– i hem apreciat inoblidables postes de sol. Tota una petita part de la meva infantesa, allí hi és.

El tossal, que tot i que podríem afirmar que els Alamús sempre s’ho ha fet seu, és terme de la ciutat de Lleida. Actualment el seu estat és lamentable. La Torre està a punt d’enfonsar-se per falta de manteniment i protecció, i la resta d’edificacions estan en un estat deplorable, malmeses pel vandalisme i la climatologia. L’elevació de terreny és un important paratge orogràfic amb una riquesa històrica i patrimonial, que va des dels ibers fins a la Guerra Civil.

És patrimoni Cultural d’interès local de l’Ajuntament i també està catalogat des d’inicis dels vuitanta per la Generalitat de Catalunya. Segurament que d’interès natural també en té, òbviament no tant com la Mitjana o la Timoneda d’Alfés, però per la seva vegetació estepària (timó, carrascars o màquia) i la fauna que hi conviu (aus, mamífers o rèptils propis de paratges com aquest), també son motius per a tenir-les presents i lluitar per preservar l’hàbitat que hi conviu en aquest microecosistema local que arriba als 243 metres d’alçada.

Els darrers inquilins humans que hi va haver, varen ser els soldats amb metralladores de la darrera Guerra Civil, on disparaven des dels nius d’artillers que hi ha a la part de dalt, i deambulaven pels passadissos i refugis subterranis que encara es poden recórrer. Després va convertir-se en mediàtic, doncs el 1957 s’hi va rodar escenes de la pel·lícula La Fiel Infanteria. I darrerament, la UdL l’ha inventariat com un vestigi bèl·lic a tenir en compte i protegir-lo com a futur punt d’interès d’història local.

El dia de demà del tossal auguro que anirà lligat al futur industrial que es projecta a la seva falda. L’antic corredor de la nacional II serà una gran avinguda que farà de bressol de nous polígons per tal d’allotjar les empreses de la ciutat.

Des de les Canals fins al límit de Bell-lloc d’Urgell (on s’esta projectant Ponentia) es viurà la transformació industrial de la Lleida del futur (junt amb Torre Blanca-Quatre Pilans que el tindrà a escassa proximitat també). Però tot i així, caldria promoure nous projectes que en defensin l’ecosistema que hi conviu, i promoure les rutes a peu i ciclistes que hi ha per l’Horta de Lleida (en aquella zona hi ha marcades la de Torre Ribera i la de Moradilla).

En la seva rodalia hi ha espais com la Torre Soler, la Torre Ribera, la Séquia Auxiliar del Canal d’Urgell, la Serra de l’Acampador, la Séquia de la Femosa, el Canal del Pla, les Malvines o fins i tot, una part de la Reserva Natural Parcial del Mas de Melons. Tota una bona relació d’espais per fer esport i salut ben a prop de la ciutat.

Vist des de dalt, el de Moradilla és un dels nombrosos tossals que envolten Lleida i sempre en serà nomenat amb aquest nomenclàtor orogràfic, curiosament tots voregen dos turons, el de la Seu Vella i el de Gardeny. Per importància o per ubicació uns tenen una categoria i els altres un altra, o qui sap, pel nom inicial que un té, més inversions en rebrà. El de Moradilla és la tercera elevació en importancia (cultural, històrica i patrimonial) de totes les que hi ha al Segrià.

Si es continua amb aquest desinterés, hauríem de començar a posar el tossal al lloc que li correspon dins de l’enorme llistat de béns patrimonials locals, i que actualment molts lleidatans no en tenen ni idea de quins són i la importància que tenen cadascun d’ells. Una societat que no cuida i respecta el seu patrimoni històric, no pot esdevenir-se com a un referent futur. El nostre llegat és el nostre passat, cal que el preservem, doncs avui encara hi som a temps.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: