Lleida
13-30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

23 setembre 2019

'Pacta, pactae' (i que no falti)



D’aquells que vàrem estudiar llatí a segon de BUP –personalment encara recordo el senyor Salas a l’Episcopal–, vagament recordem algunes de les paraules d’aquesta llengua clàssica. Aquest idioma no només ens ajudava a poder conèixer la descendència romànica de les actuals llengües cooficials del nostre país, sinó que també ens va poder permetre enllaçar aquest estudi amb el de la Filosofia de tercer, junt amb l’aprenentatge dels pensadors clàssics que comportava. Amb tot això, és del tot normal que perdurin amb el pas dels anys paraules i accions, com per exemple el mot pactar (pacta, pactae en llatí). Si a aquesta acció li afegim el terme del llatí politicus (política en català), segurament apreciarem que ens trobem immersos en el moment actual, on la política que tenim, en la seva gran major part d’institucions, utilitza els pactes per tal d’arribar a acords puntuals o a estabilitats de govern.
La classe política que actualment ens representa en les diferents institucions que hi ha nostre país, ens ensenya constantment en debats parlamentaris que hi ha sessions pujades de to, forts retrets entre els polítics i molt de soroll sorgit per part dels diferents partits. Que al cap i a la fi, curiosament, els provoquen que hagin d’acabar condemnats a entendre’s. A causa de l’enorme quantitat de forces polítiques que tenim avui en dia (fet que garanteix la pluralitat i representativitat en els debats) fa que per tal de poder arribar a acords estables de govern, s’hagin de fer pactes amb forces que tenen un ideari o un programa totalment antònim entre si. Aquestes accions, òbviament, provoca que molts votants no entenguin la naturalesa d’aquests acords i sovint siguin difícils d’explicar per part dels polítics que ho han negociat.
En democràcia, poder gaudir de l’art diàleg en la seva màxima expressió, és tot un luxe. El sistema fomenta que les forces puguin debatre, superar obstacles, arribar a acords,..., però que passa quan els sentiments que es perceben al carrer arriben als partits? Aquí és quan conflueixen per una part els principis, i per l’altra els interessos dels partits. Sovint es cau en defensar els principis de la força política per davant de tot (des d’un vessant inflexible). Quan això succeeix, és d’esperar que les negociacions no avancin. Però quan es negocia des dels interessos, tot és molt més fàcil, doncs estem parlant de valors mesurables. Els experts en política sempre recomanen que mai, encara que l’enteniment hagi de ser necessari, es tiri la tovallola en una negociació. Tot acord, encara que sigui amb forces distants i en un ambient no gens favorable, és d’esperar que finalment sempre s’hi arribi. A Espanya, la cultura pactista està molt lluny de la que hi ha en els països del nord d’Europa (de la que sempre n’he estat un amant confés). Els polítics saben entendre’s millor, gaudeixen negociant i, si convé, fan les renúncies que facin falta per arribar a la firma final. Els governs governats per una sola força son els que molt menys utilitzen la cultura del pacte o bé hi tenen menys necessitat d’emprar-la per a poder governar. Puntualment hi poden recórrer per tal de poder fer prosperar les accions de govern que volen tirar endavant. Ara bé, els governs en coalició, on generalment tendeixen a repartir-se les parcel·les del poder, són els exemples més clars de pactes en la seva màxima expressió. Cada espai que es governa pot aplicar la seva ideologia o programa de partit, i el conjunt de totes, fa que sigui molt més fàcil la governança, així com poder tirar endavant molt més fàcilment l’administració que es governa.
Vist des de dalt, amb un govern novell a Madrid, un cas català a l’espera de decisions judicials futures, un bon grapat de partits polítics a l’esfera nacional i trobant-nos a les portes d’uns futurs comicis a Espanya pel proper maig, és d’esperar que en aquest context sigui realment difícil poder arribar a utilitzar el diàleg per tal de poder arribar a acords de govern. Però el que encara sorprèn més és que, finalment, ningú voldrà cap fotografia ni imatge signant un pacte o arribant a un acord amb un dels seus principals rivals polítics. Òbviament, en una futura campanya electoral i amb unes enquestes tan ajustades i volàtils, qualsevol fet rocambolesc que hagi succeït recentment, obligatòriament li passarà un sever revés als resultats electorals d’aquell partit polític. Amb tot això, haurem d’estar atents al que passarà durant els propers mesos...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: