Lleida
17-27° C (pluja)
97% 26 km/h

21 setembre 2019

Perfil empresarial irrepetible



El passat cap de setmana ens deixava un empresari lleidatà a l’edat de 75 anys –avui dia tothom encara diu que ets jove a aquesta edat– fruit d’un infart letal estant a casa seva. En Juan Codina López era el fundador i propietari de Codina Catering S.L., empresa familiar que ha superat amb èxit el pas de primera a segona generació. Ningú es podia imaginar que ens diria adéu d’aquesta manera tan repentina i sense cap dolor. Era cert que la salut del Juan de fa uns anys enrere era delicada, però de la mateixa manera com si fos un gat amb set vides, sempre anava superant les múltiples complicacions de salut que li anaven sorgint. Els amics més propers recordem que en més de dues ocasions hem hagut d’anar a acomiadar-lo a l’hospital com si ja no poguéssim tornar a compartir més instants i vivències amb ell, i sorprenentment, al cap de quatre dies, ja tornàvem a estar esmorzant o coincidint amb ell per múltiples indrets de la nostra ciutat. Al final, i sense avisar, el Juan ens ha deixat, deixa a la seva Mari com esposa fidel fins al final, els seus dos fills Isabel i Joan acompanyant-lo empresarialment en el projecte que inicià fa més de 30 anys, els joves, nets i la resta de la família satisfets d’haver compartit amb ell vivències per aquests mons de Déu.
El cas del Juan és digne de mencionar, i igual que el meu pare (amic seu d’ençà fa quasi cinc dècades) són fruit d’una generació de grans agents comercials o viatjants, que durant la dècada dels 80 es varen convertir en petits empresaris. La vida del Codina “pobre” –com se li deia carinyosament– ha transcorregut fent de comercial de productes alimentaris (conserves, caldos, pastes,...) per a hoteleria i grans consumidors. La província de Lleida i les seves zones limítrofes varen ser el seu principal camp de batalla. La seva va ser una generació que marxava els dilluns de casa i tornava el divendres després d’una dura setmana travessant valls, pujant muntanyes i baixant ports. La meva memòria em permet recordar el veïnatge compartit al barri de l’Auditori lleidatà, el seu Renault 5 vermell, la seva Vespa que utilitzava per agilitzar les visites, la seva carinyosa mare, els dinars a casa familiars, i grans cites que sempre em brindava per l’estima que sempre ens teníem. Aquesta gran tasca que va fer durant dos dècades, va permetre que amb poc més de quaranta anys fets, s’engresqués amb un negoci que, primer a la partida de Marimunt i tot seguit al barri de Llívia de la nostra ciutat, es convertís amb el pas dels anys en un referent, no només local i provincial, sinó arreu del territori espanyol. El senyor Codina, nom que es va guanyar donat el respecte que anava adquirint amb el pas dels anys, va arribar a convertir-se en tota una institució en el seu sector. No hi havia client que no el conegués, no hi havia proveïdor que en parlés elogis d’ell i els seus treballadors sempre van saber valorar l’enorme humanitat que desprenia. Després de més de tres dècades de lideratge en el seu sector, i amb una gran feina feta, ens ha dit adéu. Se n’ha anat deixant en bones mans el futur empresarial dels Codina-Olmedo, que amb dos fills al negoci, asseguren un bon tàndem per tal de mantenir la flama que ha deixat el seu progenitor.
Vist des de dalt, figures com el Juan, el meu pare, i tants d’altres empresaris lleidatans, que després d’una etapa de treballadors en plantilla de grans multinacionals, es converteixen en autònoms i empresaris, segurament continuarà existint. Però el perfil i tarannà que ells tenen, és un motlle que va a la baixa. Persones amb un caràcter tan humà, constant, vital, lluitadors, amb esperit de defensa de la família, mantenint-se sempre en un segon pla, fugint de protagonismes,... Costarà molt de tornar-los a trobar! Aquesta generació empresarial d’emprenedors dels 80 és fruit de: ser fills de famílies amb escassos recursos; de no haver tingut estudis que els hagin format; que varen treballar per portar un sou digne a casa; ser responsables (junt amb les seves parelles) de donar el millor pels seus fills; i finalment, proporcionant el millor llegat empresarial a les futures generacions que vindran. Tota una gran tasca que és digne de mencionar. Sense haver anat a la Universitat, realitzat màsters, postgraus, només amb l’experiència del dia a dia al carrer i constant implicació amb la feina, aquesta generació s’ha esdevingut en autèntics líders. Em pregunto, com pot ser tan difícil que per moltes herències que es puguin deixar, mai podrem arribar a adquirir aquests valors que estan desapareixent i que el senyor Codina tant bé representava? Benvolgut Juan, sé que no eres persona d’homenatges i aquesta carta possiblement no hagués significat massa per a tu, però Juan, un buit només es veu quan un no hi és. Juan, no saps prou com tots et trobarem molt a faltar. Gràcies per tot allò que ens has donat i que has deixat Juan!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: