Lleida
0-10° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

15 novembre 2019

Quatre quilòmetres físics i vendre per tot el món!



L’activitat del comerç és una de les més antigues de la història. D’ençà del Neolític, que generem intercanvis de béns amb un valor per uns altres de similar cotització. Primitivament es feia amb béns sorgits de l’agricultura, que és amb el que es va començar a fer les primeres transaccions comercials, tot i que amb el pas dels anys, donat l’excedent que sorgia (per culpa de la mecanització) i l’aparició de nous estris a bescanviar (metall i armes de defensa), apareixeren noves maneres de fer intercanvis amb valor (dents de balena, cacau,...) fins a l’aparició de l’or, que va ser l’objecte més preuat per a procedir a fer relacions comercials.
Des de llavors fins a l’actualitat, el món del comerç ha evolucionat molt. Han aparegut rutes comercials, han sorgit els bancs, el capitalisme, l’organització mundial del comerç,... fins arribar avui en dia amb el comerç electrònic. El sorgiment d’aquestes noves tendències de consum, posa en dubte els sistemes tradicionals de comerç. Ciutats intermèdies com Lleida, amb el vial comercial per als vianants més llarg d’Europa (prop de quatre quilòmetres de llarg), han de buscar noves tècniques i solucions per tal de continuar essent un referent i un pol d’atracció comercial, per tant, estem preparats per a un futur comercial? Quant parlem de zones comercials podem pensar en les elitistes de París, Londres, Milà o fins i tot Barcelona, també podem pensar en zones més properes com Saragossa, Reus o els outlets de la Roca, però a casa nostra, no tendim a pensar que tenim l’eix per a vianants amb comerços més llarg d’Europa, tot un luxe! Tenim al llarg de tres mil cinc-cents metres lineals uns carrers sense vehicles, on coincideixen botigues de tota la vida amb grans marques reconegudes per tot el món. La ubicació (al centre de la ciutat envoltat d’edificis i monuments històrics), facilitat d’accés i aparcament, i la diversitat de l’oferta comercial, gastronòmica i de lleure, el fan com un espai idoni per a compartir un matí o una tarda d’activitat comercial. L’eix comercial lleidatà el componen els carrers que van des d’Alcalde Costa fins al carrer del Carme, passant per les places de la Catedral, Sant Francesc i Sant Joan. Convivint amb un pessic de cultura lleidatana, compost per: la Catedral Nova, les esglésies de Sant Joan, Sant Pere, el Carme, l’Institut d’Estudis Ilerdencs,... o les cases Morera, Baró, Melcior. Tota una barreja de comerços i cultura ubicats a la falda del turó de la Seu Vella.
I cal que ara a Lleida reflexionem si hem de millorar l’actual situació comercial? Personalment considero que sí, és evident que hi ha una fuga de potencialitat comercial cap a altres indrets (i sempre hi serà), però també nosaltres hem de mantenir i fer créixer una potencialitat de ser captadors de consumidors per tal que vinguin a Lleida a buscar les seves necessitats. També hem de tenir presents les noves tendències en consum (el comerç electrònic, Amazon,...) i que a Lleida hi té potencials venedors els quals disposen d’un indret físic comercial en artèries comercials lleidatanes i alhora també tenen un portal web propi o disposen d’una botiga virtual dins d’espais comercials electrònics, tot per tal de poder oferir els seus articles a clients de tot el món. Aquestes dualitats crec que són les que han d’incentivar les diferents administracions i agents econòmics lleidatans. Les administracions, en aquest cas la local, ha de crear Plans de Modernització de les Infraestructures comercials (com la que hi està treballant-hi actualment). S’han de dinamitzar actuals zones comercials (Eix comercial, Zona Alta i les dels barris), hem de tenir noves zones (com el nou pla de l’estació o les que vindran), activitat comercial al centre de la ciutat on convisquin comerços històrics amb grans marques (similar com a Girona o Reus), estudi seriós de com podem potenciar-incentivar els mercats municipals presents (a imatge des de Barcelona) i hem de tenir a l’ADN l’esperit de ser innovadors i l’estima del que és de proximitat i de casa nostra. Massa il·lusions personals que penso que poden ser-hi presents perfectament.
Vist des de dalt, a les portes de tenir una Seu Vella que serà patrimoni de la humanitat a la Unesco, tenint una indústria agro-industrial capdavantera, estant en una zona privilegiada (franja de Catalunya i Aragó) i al bell mig de la costa i del Pirineu, Lleida ha de tenir una oferta comercial atractiva i aprofitar els nusos de comunicacions existents i futurs (corredor mediterrani), tot per tal de tenir un comerç físic propi i identitari; i paral·lelament, un comerç electrònic que pugui satisfer totes dues necessitats de comerç actual. El futur del comerç passa per ser tot cúmul d’emocions sensorials per tal d’arribar a aconseguir que la compra sigui tota una experiència, havent d’anar acompanyada d’una facilitat de comanda (mitjançant dispositius electrònics com el mòbil) i la comoditat d’entrega en el teu lloc de residència. Amb aquestes noves premisses que es preveuen, caldrà que anem forjant un nou escenari comercial lleidatà de futur.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: