Lleida
15-30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

16 setembre 2019

Què fa una persona durant 644 dies?



Quasi dos anys, 22 mesos, més de 600 dies... Són espais molt llargs de temps i, en els quals sens dubte algun, tothom és capaç de poder realitzar un bon plec d’activitats quotidianes i extraordinàries. Siguin menys o més interessants, tot ésser humà diàriament és un cúmul d’experiències, situacions, aprenentatges, convivències, alegries, tristeses... En definitiva, si un pensa que és tot el que ha fet des del maig del 2017 fins avui en dia, entendrà tot el que no han pogut fer en Sandro Rosell i en Joan Besolí durant la seva estada en presó preventiva als centres de Can Brians (Barcelona) i de Soto del Real (Madrid). En el meu cas, el meu dia a dia és molt intens, i durant aquest llarg termini de temps he celebrat els meus 40 anys amb família i amics, he escrit un llibre, he compartit molts moments amb la meva dona i les nostres filles, estic en procés de ser pilot d’avions, he viatjat molt per tot el món per feina i per plaer, m’he convertit en president de l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida... Amb tot això i el que em falta per citar de les meves quotidianitats, em poso les mans al cap del gran trauma que han tingut en Sandro i en Joan durant tot aquest temps. El cas de qui va ser president del Barça i amb família a Àger, no deixa de ser molt curiós. El seu suposat delicte de blanqueig i organització criminal ha obtingut el rècord de la presó preventiva més llarga a Espanya (tot per causat per la decisió de la jutgessa instructora la senyora Llarena) i ser els primers presos que obtenen la llibertat provisional sense fiança al bell mig d’un mateix judici (durant el temps d’instrucció els advocats varen demanar-la en més de quinze ocasions i l’actual jutgessa del cas, la senyora Espejel, finalment els hi ha concedit). A qui podem responsabilitzar els motius per l’assoliment d’aquestes dues fites? Entenc que potser és l’actual sistema judicial espanyol el que abusa descaradament d’aquesta mesura que hi ha en l’ordenament jurídic, o bé la possibilitat que hi hagi interessos ocults en aquest judici, o bé el fet d’haver estat president del Barça, o potser fins i tot, l’actual panorama polític que hi ha entre Catalunya i Espanya. Qui sap el perquè de tota aquesta història, però el que sí que s’ha provocat, és que aquests dos anys afectaran (i molt) a dues persones i a les seves famílies per uns delictes que presumptament han fet. En Rosell i en Bresolí són dos amics personals i col·laboradors empresarials que han conviscut durant dos anys en un espai no superior a 10 metres quadrats, han dormit junts en lliteres, han fet les necessitats personals al mateix espai (inclús les fisiològiques), han menjat junts, compartit activitats amb reclusos...i tot això durant més de 600 dies. Aquesta trista experiència personal, és obvi que deixarà petjada perpetua en els seus caràcters i futurs comportaments. I el que encara és més fort de tot plegat, el dia que surts del centre penitenciari, com es pot tornar de manera coherent a realitzar tots els hàbits que sempre havies fet i que injustament algú te’ls va prendre? Dormir amb la teva dona, tallar el pa amb un ganivet (estri prohibit a la presó), veure com el millor iPhone que hi havia fa dos anys (el 7) ja no existeix i ara n’hi ha un que ja no té botó inferior (el X), veure el teu rostre en un mirall nítid de vidre (als centres penitenciaris són de plàstic)... i així fins a multitud d’activitats normals i habituals en el teu dia a dia, que havien estat relegades per d’altres més simples i de seguretat penitenciaria, i que desprès d’aquesta experiència, mai podràs reclamar danys i perjudicis a ningú.
Vist des de dalt, segur que en Sandro i en Joan se’n sortiran de tot aquest trist ensurt i la justícia finalment acabarà arxivant la causa. Personalment entenc que no hi ha lloc per on se sostingui aquesta investigació i més quan són fets succeïts fa tants anys, ocorreguts entre privats fora de l’estat espanyol i no havent-los denunciat mai ningú. La família i els amics que envoltem al que va ser President del Barça (tot i que la seva dona i la seva mare mai ho van veure en bons ulls que ho hagués estat) estarem al seu costat per continuar-lo ajudant i torni a ser el Sandro que tots coneixíem. Segurament, a més de tots els projectes que tenia al cap per fer, ara en tindrem d’altres amb els quals engrescar-nos i implicar-nos.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: