Lleida
19/28° C (pluja)
97% 26 km/h

18 setembre 2020

Que trenta anys no són res...



El passat dia 15 de febrer, va fer les tres dècades en que molts joves de la meva generació vàrem descobrir una nova sèrie de “dibujos animats” –com diem a Lleida–, protagonitzada per un noi que es deia Son Goku. Ell, junt amb un bon grapat de companys inseparables, eren els membres d’un nou fenomen televisiu que es deia Bola de Drac.

Jo tenia dotze anys en aquell moment, igual com els que actualment té la meva filla gran, i no cal obviar com durant tot aquest temps hem canviat jo, la sèrie i el món en general.

Personalment, jo no he estat tant fan de la Generació Bola de Drac, però sí que li he reconegut la seva aportació a moltes generacions de la societat catalana actual.

Tot aquell que estigui entre la franja dels trenta i quaranta i pocs anys, haurà tingut una infància en la qual arribava a casa (o casa dels padrins) feia un bon bocata per berenar o pa bimbo amb nocilla, mirava la tele amb les sèries d’animació que hi havia, i esperava que s’acabessin per tal d’anar a fer els deures. L’oferta de canals només permetia una franja matinal i una altra a la tarda per aquesta temàtica de programes, junt amb una altra de diferent pels cap de setmana familiars. 

Aquella infància que es va criar amb Bola de Drac, sap perfectament qui és la Bulma (millor amiga del Son Goku), coneix les càpsules Hoi-poi, el núvol Kinton o bé haurà fet el Kamehameha al menjador de casa o al patí de l’escola amb amics.

Sentir la sintonia Anem a buscar, la bola de drac... quan s’iniciava un capítol o bé el Vull viure aventures, i vull viure-les amb tu... en acabar-se, volia dir que havies viscut uns intensos minuts veient les aventures que va crear l’Akira Toriyama (el japonès pare de la sèrie animada). El conjunt de sèries varen ser emeses amb els noms de Bola de Drac, Bola de Drac Z i la Bola de Drac GT, i es varen anar emetent-se fins al 2001 pel canal català 3XL.

Una dècada després, la Corporació Catalana, va tornar a emetre més capítols sota el nom de Bola de Drac Kai. Fins el passat 5 d’agost, quan la cadena catalana en va perdre els drets, posant fi a l’emissió de més capítols. Ara s’espera que la nova sèrie, la Bola de Drac Super (estrenada el 2015) pugui traduir-se ben aviat al català i TV3 la torni a emetre. Amb tot això, S’espera que es pugui mantenir l’hegemonia d’aquest fenomen televisiu i social.

Tot i que és evident la petjada que ha deixat Bola de Drac a les generacions actuals, en el meu cas, m’he sentit més encisat veient l’Arale (Dr. Slump).

Els nascuts durant el primer lustre d’ençà que el nostre país té democràcia (del 1975 al 80), varen tenir una dualitat de canals (TVE1 i TV3) en què gaudien de les principals sèries d’animació del moment, alternant-les amb el català i el castellà. David el Gnomo, el Willy Fogg, Los Diminutos, Muscleman... i així fins a un no parar de personatges imaginaris que han deixat petjada en els nostres perfils.

La canalla actual mai podrà tenir la base que nosaltres hem tingut i observo amb resignació com de diferents serem. A les generacions actuals hi observo uns valors molt peculiars, un tarannà molt allunyat del nostre i, sobretot, un accès (les 24 hores del dia) a poder veure la televisió, amb canals d’animació específics, o bé en tauletes electròniques, sempre que es vulgui i a on es vulgui.

No com nosaltres, que amb tres canals de televisió, es satisfeia totes les generacions que convivíem en un habitatge. Era habitual tenir una o, com a molt, dues teles a casa: una al menjador i l’altra, habitualment, a la saleta o a la cuina o a l’habitació dels pares.

Vist des de dalt, TV3, que darrerament ha estat una de les dianes on han apuntat molts dels objectius del procès independentista que hem patit, sempre serà un canal referent en continguts innovadors, en estar a l’última pel que fa a inquietuds de comunicació actual.

Ha estat un reflex de molts canals televisius internacionals durant tota la seva història, i ha estat la informació més plural de tots els fets polítics que han succeït les darreres dècades. Ha tingut, des d’una neutralitat informativa fins a una encertada tria de programes en què emplenar, temporada a temporada, la seva graella.

Confio que els principis que han imperat, des de sempre a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, continuïn igual durant molts anys més. Per un futur, només desitjo que les meves filles tinguin la mateixa sort que he tingut jo, la de fer-me gran amb TV3.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: