Lleida
8/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

28 febrer 2020

‘#Spexit’, o com no sortir-se amb la seva



La passada setmana, el més alt tribunal sobre interpretació del Dret de la Unió Europa, el de Justícia d’Estrasburg, va anunciar la resolució al recurs presentat pel republicà Oriol Junqueras per la seva impossibilitat a convertir-se en eurodiputat del Parlament Europeu com a resultat de les eleccions europees del passat del passat Maig.

Com era d’esperar, el fet de donar-li la raó a ell i no a l’estat espanyol, ha obert una sèrie de manifestacions i declaracions que han obert una nova corrent sorgida pel fet de no compartir la decisió que ha fet un alt estament europeu. L’#Spexit o sortida d’Espanya de la Unió Europea ja ha arribat, que passarà a partir d’ara? Amb aquesta sentència s’ha aconseguit que, no només l’Oriol Junqueras tingui immunitat judicial, sinó que els independentistes que van obtenir representació a l’Eurocambra, Carles Puigdemont i Toni Comín, també gaudiran de la seva nova condició d’aforats, amb totes les conseqüències futures que comportarà davant d’aquest nou escenari.

Els dos darrers polítics ja han recollit les seves credencials i han aconseguit una imatge que Espanya mai ha desitjat (com la de catalans votant a les urnes de l’1-O del ‘17); i el primer, està gestant la seva llibertat als despatxos de la investidura del socialista Pedro Sánchez. És normal que davant d’aquest debat, de què si la sobirania espanyola s’està decidint a Brussel·les i no es doni valor la Constitució espanyola com a norma màxima, fa que partits com Vox surtin a la palestra anunciant que davant d’aquesta imposició, s’hauria de tractar si val la pena continuar amb aquesta permanència a la Unió.

El discurs de Vox durant els darrers mesos ha derivat de la gran mentida de les comunitats autònomes al gran engany d’Europa. No s’entenen com un euro val igual a Espanya i a Alemanya, però una sentència judicial en un país, no és la mateixa que en un altre. Santiago Abascal, líder del partit ultra, sense contemplacions, ja s’ha manifestat dient que: “Europa ens està humiliant, el millor que podem fer és abandonar-la”. El populisme de Vox, igual com fan aquests tipus de partits, només interpreta de la manera que li interessa els anuncis que sorgeixen. Així doncs, la sentència espanyola diu entre línies que fer un referèndum és pitjor que assassinar, i Europa interpreta d’una altra manera aquesta situació (s’haurà de respectar, no?). 

També el que caldria saber es que si Europa recolza o no la independència catalana, igual com cal saber que farà amb Escòcia o Irlanda del Nord davant del #Brexit i la inquietud que tenen aquestes dues nacions en continuar essent europees. No deixa de ser curiós que el 2008, amb les mesures d’austeritat imposades pels països del Nord, als malgastadors del Sud d’Europa, Espanya, a les portes d’una intervenció econòmica, no demanés la sortida de la UE igual com s’està fent ara...

Només veiem com es de negativa aquesta membresia i no reconeixem el que hem obtingut d’Europa des de la nostra entra entrada el 1986. És obvi que a altres països membres de la Unió sovint tampoc els hi agradin certes normes que vénen des de Brussel·les, i com partits i moviments ultranacionalistes també han fet les seves plataformes per tocar el dos d’Europa. A França i a Itàlia, per exemple, també varen tenir #Frexit promogut per Marine Le Pen i l’#Italexit per Matteo Salvini a Itàlia, i curiosament tots dos polítics varen néixer als despatxos del Parlament Europeu.

Vist des de dalt, la sentència que ha vingut des d’Estrasburg no fa que tornar a repetir que la solució al problema català s’ha de solucionar amb la política i no amb la justícia. El Tribunal de Justícia de la UE és també l’ordenament jurídic espanyol, i el que falta al territori espanyol és pedagogia.

Davant de resolucions com aquesta, amb certa complexitat, és obvi que hi hagi partits que vulguin manipular-la, i com no podria ser, això es una pràctica habitual dels populistes. I davant de tot això, cadascú vendrà la sentència a la seva manera. És que ningú recorda quan Carles Puigdemont demanava suport a Europa davant l’autoritarisme espanyol? I com des del Parlament Europeu només recolzaven tot allò que Espanya (com a estat membre) manifestés i els emplaçava a solucionar-ho a casa seva. 

La ultradreta espanyola aquí tenia una altra tàctica, la d’amor fratern a la Unió, i en el moment actual és l’enemic a vèncer... Auguro que ara vindran dies de mobilitzacions, nous processos judicials per il·legalitzar els partits independentistes, futura reclamació de la suspensió d’autonomia catalana, detenció de polítics com el President Torra,... Tot per tal de frenar el rebrot independentista actual, fer-se respectar, i guanyar d’una altra manera el que no han aconseguit mai des d’Europa. Aquest #Spexit sorgit a les xarxes socials està destinat a: o bé ser un suflé que s’anirà minvant amb el pas dels mesos, o bé un debat d’estat promulgant la tesi de “Europa si, però no així!”



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: