Lleida
0-10° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

15 novembre 2019

Tintín: 90 anys ensenyant valors



El passat 10 de gener vàrem celebrar els 90 anys de la primera publicació de les aventures d’en Tintin. Amb unes vinyetes a la revista Le Vingtième Siècle i que les firmava en Georges Remi (ja ho va fer amb el sobrenom d’Hergé). L’autor llavors tenia 22 anys i havia creat un aventurer amb uns dibuixos toscos i una narrativa elemental. Tot el que ha vingut des de llavors, ja és prou conegut per tots. Amb aquesta il·lustració naixia un personatge mític (molts l’assenyalen com el còmic més important de la història), creador d’una estètica amb molts seguidors i amb una influència notable del que ha anat passat en el món durant els seus anys posteriors.
Analitzar en Tintín avui en dia és citar que la seva vitalitat encara esta patent en la nostra societat –i això que l’últim llibre va ser el 1976 amb Tintín i els Pícars–. Al llarg d’aquestes nou dècades s’han editat més de 200 milions de còpies en tot el món, traduït a més de 100 llengües i amb multitud de varietats dialectals. Està present en xarxes socials, se li han fet pel·lícules, merchandising i les seves figures són icones culturals molt valorades. A Espanya va sortir tard, era el 1952 quan gràcies a l’Editorial Casterman (amb El secreto del unicornio y El tesoro de Rackham el Rojo), que va traduïr els primers exemplars per als joves espanyols de l’època –més tard ho feia en català Editorial Juventud, tot i ésser prohibit com estava–. La qualitat i la complexitat de les històries de l’intrèpid aventurer d’Hergé, va marcar a la canalla de la península d’aquella època, que només tenien a l’abast tebeos i còmics provinents d’un mercat molt enfocat per a nens i poc més. El fet d’obrir-li les portes a estar present als prestatges de les biblioteques, va permetre que la seva venda fos habitual en llibreries i botigues especialitzades de llibres de lectura. La importància del personatge al territori espanyol, i més en concret a Catalunya, ha permès que no només hagi rebut reconeixements per part de la crítica, sinó que se li han dedicat exposicions monogràfiques, com la del 1984 a la Fundació Miró (amb polèmica inclosa sobre si la qualitat de l’obra era digna que estigués en aquest museu) o l’actual que s’està fent al CosmoCaixa de Barcelona.
L’èxit de la col·lecció ha estat aclaparador i ha generat un entusiasme universal, però tot i això, no ha estat exempt de crítiques. Des dels vessants sociopolítics fins als artístics. L’absència de dones, el punt de vista eurocèntric del món, o el cas del Tintin al Congo amb crítiques de racisme o de poc respectuós amb el medi ambient (s’ha de tenir en compte que en els temps en què es va publicar, el Congo era colònia belga); és ben curiós, però aquest exemplar és el més venut a Europa i Àfrica, i és digne d’estudi per a entendre el món actual. El seu autor, Hergé, també ha estat jutjat constantment per la seva orientació ideològica, se l’ha considerat membre de la dreta catòlica europea, però mai se’l va veure implicat en cap acte o acció. Tot i que passada la segona guerra mundial va tenir oportunitat d’exiliar-se a Argentina, ho va rebutjar i va preferir continuar a Europa. Va aconseguir treure el seu primer número de les històries d’en Tintin conjuntament amb companys de feina que havia tingut en un passat (fruit de la seva lleialtat amb els seus amics) i a partir d’aquí s’encetà la seva projecció més internacional i més coneguda.
Vist des de dalt, Tintín ha estat un personatge admirable, honest, defensor dels dèbils, de les comunitats maltractades, valent amb les adversitats i no caient mai al desànim. Els entesos diuen que als set anys és l’edat idònia per començar a endinsar-se en aquest apassionant món. Jo vaig començar el 1986 amb vuit, quan vaig fer la primera comunió (va ser un dels regals que em varen fer). L’objectiu la Lluna va ser el primer llibre (i el que més m’ha marcat), el va acompanyar el Tintín al Congo,... fins a l’últim que va ser Tintín a Amèrica. Sóc tintinaire i no me n’amago, no en tinc prou en tenir els 24 llibres de la col·lecció i cercar constantment objectes d’ell, sinó que intento fer de la meva vida diària, valors que en Tintín ha transmès al llarg de les seves aventures (digne d’analitzar el de l’art de l’amistat). De tots ells, dels que més em defineixen, em quedo amb els que m’associen amb en Tintín, aquests són: el de la lleialtat, la persistència i el de la fidelitat. Tintín ha sabut cobrir les espatlles dels amics, ha lluitat pels aconseguir els objectius i ha estat on tocava quan els altres el necessitaven. Sense cap dubte, puc afirmar que els valors d’en Tintín també són els meus!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: