Lleida
13-30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

23 setembre 2019

Un gran treball blau!



Coincidint avui amb la Festa del Treball del 1r de Maig, i segurament amb moltes d’aquestes pàgines inicials del diari plenes d’articles de diferents dirigents laborals lleidatans i autoritats parlant d’aquesta celebració, considero molt lloable que avui parli d’un gran treball, tasca i esforç que ha fet un gran club esportiu local el passat cap de setmana. Per segon any consecutiu –i un altre cop al pavelló 11 de Setembre de la ciutat– el Llista Blava d’Hoquei va tornar a fer-se propietari de la Copa CERS (actualment World Skate Europe Cup).
El Lérida Lista Azul, nom amb què es va fundar el club el 5 d’abril del 1951, que gràcies a l’empenta d’uns destacats comerciants de la ciutat van engegar la creació d’un equip d’hoquei patins per tal que milités en la divisió d’Honor estatal, fet que ho va fer del 1956 al 1960. Durant 40 anys va promoure l’esport de base des del barri de la Bordeta, catalanitzant el 1993 el seu nom i convertint-lo en l’actual Lleida Llista Blava. Però no va ser fins al 2000, any que retorna a la Divisió d’Honor i el 2003 amb el subcampionat de la Copa CERS, que no torna a assaborir l’esport d’elit en les seves cinc dècades d’història. Les presidències del Lluís Martínez Ribes, Frederic Florensa i Juanjo Santisteve han marcat la dècada del 2000 amb alts i baixos esportius i situacions econòmiques dispars. Però no és fins al 30 de juny del 2010, any d’arribada de l’actual President, l’Enric Duch, on amb un descens a categoria Primera Nacional, sense patrimoni (s’havia venut el que li quedava), una deuda acumulada inimaginable... En definitiva, 60 anys d’història que estaven a punt de desaparèixer. L’Enric i un grup de lleidatans decidiren que això no es podia deixar morir, i tot el que ha passat des de llavors fins avui dia no ha estat més que una gran gesta i un gran llegat, que difícilment cap equip esportiu local aconseguirà en els pròxims anys. A més a més de la figura del President, un altre gran actor que sens dubte sense ell no hauria estat possible tot el que s’ha aconseguit durant aquests nou anys, ha estat l’Albert Folguera. El mític jugador lleidatà i actual tècnic, tot i tenir constants i suculentes grans ofertes per part d’altres equips nacionals, ha assumit l’enorme responsabilitat de liderar la resurrecció del club de la seva terra i portar-lo al millor lloc possible que pot tenir. I aquesta responsabilitat patriòtica local no podia acabar-se sense uns jugadors implicats amb la terra i el seu club, on l’exjugador i actual director esportiu, en Marc Soler o en Rodero, Trilla, Busquets,... han estat alguns d’aquest “homenots” que han portat el club a aquesta proesa esportiva. Tota una gran fita i miracle fruit de constància, esforç, humilitat i molta humanitat.
Vist des de dalt, recomano que a partir de la temporada vinent, tots aquells fans del futbol comencin a veure que serà d’aquest esport quan d’aquí a pocs anys es digui l’adéu a Leo Messi, amb la seva jubilació s’acabarà un cicle? Qui sap, però a tots els amants de l’esport en general, recomano que s’esforcin per lluitar perquè aquest món torni a ser un referent de valors, de retorn dels modestos, de tornada al passat i d’intentar que aquestes dos grans divisions que hi ha actualment (de grans i de petits), es converteixin en una de sola. El Llista Blava és actualment el millor club esportiu local de la ciutat. Sense fer cap soroll, sense molestar a ningú, sense espònsor principal, sense vendre fums... ha aconseguit l’impensable en el món de l’esport. 
Actualment es troba virtualment classificat pel playoff del títol de Lliga, semifinalista de la Copa del Rei i bicampió d’Europa. La temporada passada van perdre el seu principal espònsor (ICG, agraint-li elegantment en públic el seu fidel suport i felicitant-lo per la seva nova aposta amb el basquet lleidatà); i aquest any, gràcies a la desinteressada tasca d’un espònsor del club (l’Agustí Soler de McDonald’s Lleida) ha aconseguit engrescar a un grapat d’empreses locals per tal que recolzessin l’actual fita europea del club de l’Avinguda Onze de Setembre lleidatana. He de confessar que odio l’esport modern de grans xifres milionàries, de dependència de televisions, d’abusius preus d’entrades, de marques esponsoritzant sense coneixement,... Però m’estimo i m’il·lusiona saber que hi ha persones i clubs, fent les coses bé, amb coneixement i amb sentit comú, i poder així aconseguir l’impensable en el món de l’esport. El nostre ADN lleidatà és aquest, el de no ser la Múrcia de Catalunya (com va dir un polític català la setmana passada) i lluitar amb discreció per ser una terra referent i amb molts valors. Com sempre, el primer que hem de fer els lleidatans per aconseguir tot això, és creure’ns-ho, sinó, que us penseu que ha fet el Llista durant tots aquests darrers anys?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: