Lleida
9-12° C (pluja)
97% 26 km/h

22 octubre 2019

Un nou ‘fair play’ municipal



Brillant i excel·lent ha estat el modèlic traspàs de poders entre el Paer en Cap sortint, en Fèlix Larrosa, i el nou que l’assumirà, en Miquel Pueyo. Brindo per aquesta nova manera de fer política i desitjo que segueixi així pels pròxims quatre anys de legislatura municipal. Costa molt que un partit que fa quatre dècades presideix el govern municipal cedeixi de bona manera un espai i un hàbitat que han dirigit i ocupat durant tant de temps. També és ben cert que la il·lusió i les ganes que té un nou partit en entrar en una administració que ha guanyat democràticament a les urnes, fa que sovint cometi actituds provocades per l’ansietat de començar a governar -i més, durant tants d’anys, en aquesta tan disputada administració-, l’equip d’Esquerra ho ha gestionat força bé i està demostrant una paciència excel·lent. Comença una nova etapa, un nou mandat i (probablement) una nova manera de governar a la Paeria.
Han estat 81 vots els que varen decidir quina fos la força més votada, però no han estat els suficients perquè decantés el resultat cap a un govern que continués amb quatre anys més de govern del PSC o cap a una major victòria republicana a l’Ajuntament de Lleida. Esquerra Republicana, amb el candidat Miquel Pueyo, ha sabut interpretar el que demanava la ciutat de Lleida, un canvi de govern honest i tranquil. També és cert que el moment actual, de partidaris a la independència catalana i el fet de coincidir amb unes eleccions europees amb mediàtics candidats a les files independentistes, ha fet posicionar més la marca d’ERC respecte a les altres. Sense donar-li més tombs ni més excuses, l’equip que liderava l’alcalde Pueyo ha sabut escoltar el missatge que aclamaven els lleidatans i ha aconseguit doblar els seus resultats dels darrers comicis. Per a mi és un equip guanyador, però caldrà veure si és un equip governador...
Aquesta nova manera de guanyar unes eleccions municipals caldria que es tingués en compte per dos motius. El primer és que a Lleida l’oposició que es presenta a les eleccions i que està present al Ple, no ha té que ser de crítica negativa, ni utilitzar constantment la justícia o la fiscalia per resoldre afers municipals, i ni molt menys viure dels rumors que pretenen contaminar els pensaments dels ciutadans. Fa massa anys que hi ha amb una oposició que no ha aportat massa diàlegs constructius a la ciutat i no ha aconseguit mai crear un aire fresc que li permetés poder optar a tenir més regidors dels que tenia. Tant les forces independentistes com les unionistes vivien d’una crítica constant cap a l’equip de govern, no aportant noves perspectives i solucions als lleidatans, i darrerament capficant-se massa en el fet identitari (cosa que considero que no pertoca en un govern municipal). La manera en què ha guanyat ERC les eleccions, ens ha demostrat el tarannà que es necessita per a vèncer a la Paeria, i l’equip que s’hi presenta ha de representar diferents agents socials i sensibilitats de la ciutat. I el segon motiu, és que caldria que el PSC, que ara inicia una nova etapa fora del govern, crei i consolidi una nova manera de fer oposició, diferent de la que hem viscut les darreres legislatures a la Paeria. Ara és el moment de fer unes noves actituds i demostrar un nou tarannà a la bancada rival. Crec que ho tindrà fàcil, ja que si les altres forces continuen apostant per debats de llengua, cultura i política nacional, i no tracten projectes en clau de ciutat, òbviament no els ajudarà gens a poder continuar estant presents en pròximes legislatures municipals.
Vist des de dalt, els darrers comicis s’han gestat pactes molt peculiars com: a les nostres terres amb acords ben curiosos d’última hora a Tàrrega o Cervera (amb enfrontaments d’ERC i JuntsXCat); o fins i tot d’altres en clau catalana, com el de Barcelona amb Colau i Collboni (que considero que ha estat ideat pel socialista Miquel Iceta, ja que el fet de no sortir president del Senat per culpa dels independentistes es havia de resoldre tard o d’hora); o els inversemblants en clau nacional, com els de C’s amb Vox (obviant recomanacions del president francès Macron, on els lliberals haurien d’evitar pactar amb la ultradreta). A Lleida ciutat les coses sempre seran diferents, el nostre oasi de ponent acostuma a crear unes actituds diferents de les de l’exterior. Lleida és una ciutat petita o un poble gran, i sempre actuem de manera diferent al que passa a la resta. A Barcelona ja tenen el llaç groc penjat a la façana, a Lleida encara no. A Madrid ja tenen regidora de Cultura, nosaltres encara no. A Valencia, a Sant Sebastià, a Saragossa,...ja tenen... i a la capital de Ponent encara no... Però a Lleida hem tingut un canvi després de 40 anys de socialistes, ara tindrem republicans per quatre anys (si no hi ha cap ensurt durant la legislatura i això que a Lleida en tenim experiència!), i estic convençut que tindrem una nova manera de fer política municipal, ells potser no. Confio que govern i oposició ens donin quatre anys de canvi i de fair play polític. Tal com està actualment de crispat l’escenari nacional, considero que aquesta és la millor manera d’actuar.



0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: