Lleida
20/37° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

9 juliol 2020

Una forta abraçada



Aquest és el títol del primer llibre d’en Sandro Rosell un cop ha sortit dels 645 dies “de confinament” penitenciari. És el segon que ha publicat en la seva carrera, ja que un cop va deixar la Vicepresidència esportiva del Futbol Club Barcelona, el 2006, va escriure “Benvingut al món real”. En aquesta “opera prima” ens va relatar en primera persona la cara menys amable que ofereix un gran club com és el Barça. I ara, ens explica l’amargor de com una persona innocent (se l’acusava d’un suposat blanqueig de diners) lluita contra un poder judicial persuadit pels poder fàctics que imperen a l’estat espanyol. 

La presentació oficial ha arribat tard, el confinament ha deslluït la gran posada en escena que es mereixia aquesta obra. Tot estava preparat perquè a les portes d’aquesta primavera, en Sandro presentés a Barcelona, Madrid, i arreu del territori català i nacional aquesta obra cronològica de vivències personals. L’editorial Penguin Randon House, junt amb el seu braç català, Rosa dels Vents, tenien els volums llestos pel 23 de març –just un mes abans de Sant Jordi– i anava pel camí de convertir-se en un dels llibres més comprats de la passada Diada, però al final ha hagut de fer-se esperar.

Els dos preludis en reportatges televisius, el de l’Evole a la Sexta i el “retallat” de TV3, ens van començar a avançar el que trobaríem més endavant al llibre. Fins que, oficialment, el passat dijous dia 28 ja podia comprar-se als comerços que estan oberts o bé pel portal Amazon, tenint en l’actualitat unes vendes en constant augment.

L’obra és una interessant narració de tot el que succeeix d’ençà que és detingut el 23 de maig del 2017 (dos mesos abans sopant al Tofol de Lleida ja ens ho va predir) fins al seu alliberament sense cap càrrec el 27 de febrer de dos anys després.

De com les forces de seguretat detenen al Sandro argumentant la trobada d’un sobre amb una important suma de diners en una americana de l’armari de casa seva, els escorcolls, les vivències a les presons de Soto del Real o Can Brians 2, els motius pels quals està passant aquest mal tràngol (haver estat president del FC Barcelona), els companys de presó (persones mediàtiques espanyoles, presos polítics catalans o delinqüents perillosos de diferents races i nacionalitats), i les visites que rep (bis a bis de familiars i amics, algun de picant amb la seva dona Marta narrat en des d’un apassionat enamorament o personalitats que el visiten).

Els que coneixem el Sandro, sabem que aquest llibre és seu i només seu, com parla de la família (la dona, filles, pares, germans, sogra o cunyats), dels seus amics, del futbol, de negocis o de valors de vida (com el valor de les cartes escrites a mà que anava rebent assíduament per part de qui som fidels amics seus). Ningú més que ell ha pogut escriure i descriure el que li passava pel cap en aquella minúscula cel·la i com omplia el seu ego escrivint diàriament.

De tot el que diu, em quedo en dues grans reflexions, la primera, el de la Jutgessa instructora Lamela denegant en tretze cops el seu alliberament preventiu fins al dia del judici (com reflexiona afirmant si persones com en Jaume Roures poden estar darrere d’aquest injust posicionament).

I en segon lloc, el gran paper que fa el seu company de cas i amic personal, l’andorrà Joan Besolí. Amb un gran disgust personal tot just entrar a la presó (el seu fill es queda invàlid en un accident), com un país (Andorra) li dóna l’esquena per tal de poder ajudar-lo a defensar la seva innocència (val la pena seguir la figura de l’advocada lleidatana Anna Solé durant el llibre) i com la lleialtat de tots dos permet arribar fins al final per demostrar la merescuda innocència.

Vist des de dalt, a aquest llibre li auguro dos grans beneficiaris. Per un costat tots aquells que estudien Dret i que el vulgui llegir. Seran conscients de tot el que passa en el camp jurídic espanyol i com poden actuar per poder-lo canviar en un futur (des de les nombroses inspeccions d’Hisenda que ha tingut fins el paper del Ministeri Fiscal).

I en segon lloc, el pare Paulino, que gaudirà de tots els beneficis que doni el llibre i els pugui destinar a que presos innocents puguin pagar-se una bona defensa. Aquesta figura clau durant l’etapa presidiària del Sandro, va poder donar-li un gran escalf i estima, fet que ell li ha agraït amb aquesta donació. 

Aquest motiu i el nom del llibre, ja diu com n’es de necessari per al Sandro l’afecte físic en les persones (i una de les coses que més anheles quan ets dins de la presó). Preludi o no, és ben curiós que totes les cartes que vaig rebre de l’expresident del Barça durant aquests darrers dos anys privats de llibertat, l’acomiadament del fill predilecte d’Àger sempre era el mateix, “Una forta abraçada Marc!”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: