Lleida
-1/12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

20 novembre 2019

‘Vivir dos veces’ i Sant Ignasi de Loiola



Tal dia com avui del 1491 neix Ignasi de Loiola, religiós espanyol canonitzat per l’església catòlica i fundador de la companyia de Jesús. Des de llavors fins avui en dia, la vida i obra d’aquest navarrès, la dels Jesuïtes, el Papa i l’Església ha canviat molt. La gran obra d’aquest religiós pot resumir-se en els seus Exercicis Espirituals, que és la base de la seva espiritualitat. Aquesta obra es gestà durant el seu viatge des de Pamplona fins a Jerusalem, passant per Montserrat, Manresa i Roma, i significa el seu abandó de la disciplina militar –per culpa de les ferides que es va fer durant la Batalla de Pamplona a l’edat de 30 anys– per a convertir-se en un religiós havent profunditzant en la fe catòlica i l’estudi dels Sants. Més endavant, i torna’t de Terra Santa, s’instal·la a París per a predicar i aprendre filosofia. L’etapa final de la seva vida l’acaba a Roma, on fundà la companyia dels jesuïtes i es converteix en el primer general. Amb la seva mort el 1556 les seves despulles es queden a Roma, on a l’Església de Gesú (seu de l’ordre) pot vetllar-se el Sant.
Amb aquest gran resum de la vida d’aquest religiós, un pot veure que hi ha un abans i un després en la seva vida. El fet de caure ferit en la guerra (una bola d’un canó li destrossa la cama) i devorar-se els dos llibres religiosos que té la seva germana a casa, provoca un gran canvi radical en la vida de Sant Ignasi. Àlex Aranzábal, expresident de l’Eibar de Futbol i culpable de que una ciutat de 26.000 habitants passés de tenir un equip a Segona B a ser un Primera sanejat amb beneficis (fet impensable en el món actual) i un model d’equip utilitzat en moltes escoles de negocis (32 milions de pressupost davant dels 390 que té el Barça, o bé aconseguir que inversors de 69 països invertissin en l’ampliació de capital de l’Eibar per arribar a ser un club professional). L’autor, va patir en un moment de la seva vida  un important canvi de rumb en la seva etapa personal i professional. Amb 42 anys, tal com diu aquest empresari i com també va dir el Sant en el seu dia: “Arriba un moment a la meitat de la vida en què el diable et ve a visitar”, i aquest fet et provoca plantejar-te tot el que estàs fent, el sentit de la vida, les hores que dediques al treball i l’ordre de les teves prioritats. Davant d’un desgast físic i emocional, i amb el sentit que has sacrificat molts aspectes de la teva vida per diners, imatge, reputació,... et planteges per què?, i el per a què?, ho estàs fent tot. Aquestes preguntes, i altres cites ignasianes, son les que Aranzábal explica i recomana a través del seu llibre Vivir dos veces; que són narrades tot explicant amb exemples personals quines preguntes un es fa davant de reptes personals que va tenint. Podria haver iniciat l’etapa futbolística fitxant els millors jugadors (igual com han fet molts equips), però ell decideix donar-li sentit a què vol dir ser de l’Eibar?, o bé durant la seva etapa com a director comercial de la televisió basca, on aprofunditza en saber quin sentit tenen els mitjans públics a la societat?, quina independència tenen dels governs?... Fruit d’aquest canvi de rumb professional l’Àlex abandonà el primer pla mediàtic per tal de tenir més espai per un mateix, poder gaudir millor de la vida, i per a convertir-se en un professional independent, tot creant una consultoria on ajuden a Federacions, Clubs i Empreses relacionades amb el Futbol a entendre que hi ha un altre model de gestió possible.
Vist des de dalt, davant de preguntes existencials que un es va fent al llarg de la seva vida i el fet de poder recórrer a l’autoconeixement i l’autoobservació, ens permet que amb aquesta base és pugui arribar al lideratge. El gran enemic que ens podem trobar, és la por, que normalment ens visita en les èpoques de silenci. Àlex Aranzábal ens recomana que davant d’aquesta situació el millor remei per sortir-ne és la utilització de la indiferència, on et permet donar un paper secundari a tot allò que no sigui la pròpia existència d’un mateix. Amb tot això, l’storytelling del llibre ens sap contar històries que connecten amb el lector per la via emocional i simbòlica dels fets, tot per tal d’aconseguir que l’ego passi a ser d’un sentit personal a un de més social. Reconduir l’ego no vol dir una derrota personal, sinó una victòria social. Si molts egos mediàtics actuals és reconduïssin (com per exemple els dels polítics), segurament aconseguiríem molts canvis socials que requereixen urgentment canviar-se...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: