Lleida
3/12° C (boira i sol)
97% 26 km/h

10 desembre 2019

Vint-i-vuit sensibilitats empresarials lleidatanes



La Cambra de Comerç i Indústria de Lleida és una entitat centenària (data del 1887). A Lleida, quan es va constituir, només hi havia 306 establiments i aquesta nova institució econòmica lleidatana que naixia només tenia 13 vocalies per representar el teixit empresarial local (5 pel comerç, 5 per la indústria i 3 de lliure elecció). El seu primer president va ser en Josep Sol (propietari de la impremta Sol i Alcalde de Lleida). En els seus primers estatuts fundacionals es varen redactar els següents principis: que la Cambra era una institució allunyada de la política; que es dedicava a vetllar pels problemes socials del comerç i la indústria, i promouria el desenvolupament d’aquests dos camps; assessorava a les autoritats mitjançant els seus consells; i finalment posaria en comú suggeriments de tota mena. Amb aquesta declaració de principis, un president nomenat i un ple constituït, va començar la seva activitat el dia de Reis d’aquell 1887.
Durant aquest mes de cent anys d’activitat de la cambra lleidatana, per l’entitat hi ha passat 13 presidents, més de mig miler de vocals, i infinitat d’activitats per tal de promoure l’activitat econòmica a les nostres terres. Han estat dones i homes –coneguts i anònims–, que han superat etapes difícils, però tots ells amb el mateix objectiu, la promoció del comerç i la indústria, i la defensa dels interessos del teixit econòmic lleidatà. Les Cambres de Comerç a Espanya i a Catalunya han estat els màxims òrgans de la representació empresarial als territoris, i en un passat la seva força i solidesa era abismal. Tenien importants recursos econòmics donada l’aportació via impost de societats, tramitaven les cartes de crèdit a l’exportació (important taxa que anava a parar a les arques de la institució empresarial) i generava nombroses activitats que permetien tenir una caixa sòlida. El moment actual del panorama cameral no deixa de ser si més no curiós. L’estat espanyol durant els darrers anys ha creat una sèrie de lleis que no han fet més que reduir la capacitat i la força que tenien les cambres. L’afiliació ja no és obligatòria des del 2011, però el seu paper en el teixit empresarial dels territoris no deixa de tenir un paper decisiu, convivint i competint de vegades amb les organitzacions patronals, tant pel que fa amb la representativitat com en la dinamització de la vida econòmica, i també amb la interlocució amb les diferents administracions en tot el que estigui relacionat amb el comerç i la indústria. A Lleida, durant els darrers anys, la competència directiva a la Cambra estava solucionada amb un President que alhora era el líder de la que havia estat la principal patronal lleidatana. Fruit d’aquests 28 anys de presidència (massa llarga a parer meu) no ha fet més que abocar a les diferents patronals locals a la disputa de la cadira de President i, a més a més, de la inquilinitat d’una de les 28 cadires/vocalies que hi ha, i que representen les 30.000 empreses que hi convivim. Per a les eleccions convocades per aquest maig, hi ha més de 74 candidatures oficials (destacant les del grup de Comerç amb un total de 20 candidats per a 6 llocs). Amb aquestes dades, contrasta que el desencís que ha tingut els darrers anys l’activitat de la Cambra per part del teixit empresarial local, ara hagi canviat completament amb una gran quantitat de candidatures per tal de presidir una entitat que, ni de bon tros, té la força econòmica i solidesa que havia tingut en un passat. Personalment i tristament, considero que s’ha portat a terreny local les discussions que s’estan generant a grans cercles empresarials nacionals. La rivalitat existent entre Pimec i Foment del Treball referent a la representativitat empresarial al territori, només ha fet que provocar aquesta situació particular que hi ha a la Cambra de Lleida (a la de Barcelona n’és més pronunciada, amb un total de 3 candidats disposats a succeir l’actual president Valls).
Vist des de dalt, i amb l’òptica de president de l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida, el futur de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida passa pel manteniment d’aquest fòrum d’inquietuds empresarials, la potenciació de les activitats de comerç i indústria, l’impuls de la internacionalització de les empreses lleidatanes, el foment de la formació empresarial i buscar la millor solució per tal d’autofinançar-se les Cambres (l’actual pla vigent des del 2011 no és viable per tal de finançar l’activitat que s’hi fa diàriament a les cambres). Però el punt més important d’aquest nou horitzó econòmic, ha de ser l’activitat de lobby empresarial local. 
Amb aquesta enorme quantitat de candidatures que hi ha presentades, hom pot entreveure que el teixit empresarial està més dinàmic que mai, però considero no es demostra de cap manera la capacitat d’unificació de sensibilitats a fi de poder buscar el millor equip que defensi els interessos comuns de tot el teixit empresarial lleidatà. I com no, d’aquesta curiosa situació és d’esperar que les administracions se n’aprofitin...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: