Lleida
4-15° C (sol)
97% 26 km/h

12 novembre 2019

Eleccions, quan hem d'anar a votar?



Tot i que no ho sembla, aquest diumenge tenim una cita a les urnes. Els col·legis electorals tornaran a obrir en un dia festiu per tal de poder-nos oferir el dret d’anar a votar. Llevat de les entrevistes diàries que ofereixen els mitjans de comunicació als candidats que volen representar-nos els pròxims quatre anys al Congrés dels Diputats i d’algun cartell perdut pel carrer, les eleccions d’aquest proper cap de setmana són de les més descafeïnades que mai s’han vist en la democràcia d’aquest país. Però òbviament, davant d’aquest escenari que la ciutadania estem palpant, la meva recomanació és que anem a votar, i com més siguem els que exercim aquesta responsabilitat, molt millor per a tots!
Les enquestes pronostiquen que la participació serà baixa, molts dels votants dels darrers comicis no tornaran a votar. Els ciutadans estan decebuts pel comportament dels polítics en no haver fet cap esforç per tal de sentar-se i tenir un govern estable (amb la falta que ens fa). Però cal pensar que augmentar l’abstenció provoca un creixement de la inestabilitat a la situació actual. Aquest menfotisme que hi ha en dipositar un vot a l’urna, cal tenir present que ens genera conseqüències socials i econòmiques, donant una oportunitat que la inestabilitat s’apoderi del país i provoqui el desitjat caos que les posicions antisistema tant desitgen. Entenc que molts dels votants es puguin fer la reflexió per quin partit i per a quina persona haurien de votar, i dipositar la seva confiança per als quatre anys vinents a Madrid. I segurament, la gran major part no trobin la resposta adequada si ens basem en la informació rebuda en l’actual campanya. He observat que tots els partits saben qui són els seus rivals, l’enemic a batre i han advertit al votant indecís que vigili en no caure en la seva trampa. Però pocs han sabut transmetre un missatge en el qual ens diguin el que volen, que volen transmetre, per què ens demanen el vot i quin projecte futur volen pel país (aquesta última intenció escasseja), i a pesar de tot això, ens diuen que haurem d’anar a votar.
L’actual oferta dels partits és molt variada, i l’Espanya actual ja no és la bipartidista de sempre. La fragmentació és evident, i el pastís s’ha repartit, han sorgit noves forces nascudes per donar una alternativa a les dretes i a les esquerres tradicionals que hi ha al nostre país des del restabliment de la democràcia. Considero que aquests novells no han arribat mai a ser una alternativa coherent, amb garanties, responsable i amb possibilitats de fer fora al PSOE i PP del poder. 
D’ençà de la seva creació fins avui en dia, que han viscut un naixement veloç i un descafeïnament fugaç. Podemos i Ciutadans no han sabut mantenir-se, fer palès el seu missatge electoral quan n’han tingut l’oportunitat, i ni han sabut posicionar-se defensant els motius pels quals varen demanar el vot. I personalment, em sorprèn molt més com els ciutadans d’un país avançat en ple segle XXI encara puguin fer costat a les tesis que sorgeixen d’un partit ultradretà com és VOX. Alguna cosa no s’haurà fet bé…
Vist des de dalt, l’abstenció provoca un silenci, un desitjat bloqueig i ens portarà cap a un terratrèmol de grans dimensions. És per tot això que s’ha de votar, i ara més que mai. Desitjar que els partits pactin. Possiblement –com havia estat habitual- no serà la típica suma de les dretes o esquerres, però l’estabilitat neix dels pactes. Si els partits i candidats l’exerceixen, els electors entendran que es fa en clau de poder avançar i integrar, i si no es realitza, serà per culpa dels egos irresponsables tan comuns i habituals en la nostra cultura llatina. 
La cultura anglosaxona entén que votar permet que un govern pugui governar amb la suma de diferent forces. Si això no es realitza, s’entra en el camp de la demagògia i del populisme, i si s’arriba a aquest punt, el vot abstencionista sempre serà atribuït a les forces que no volen que un gran acord es gesti. Però qui tingui la responsabilitat de governar, cal que faci l’exercici democràtic de tenir present totes aquelles sensibilitats que hi ha actualment al nostre país (unionistes i independentistas), i que si no es tenen en compte, difícilment serà possible tornar a encarrilar el tren d’aquest país per tal de guiar-lo cap a la propera estació més prospera que li pertoca, i com no, que molts de nosaltres fa tant de temps que ho desitgem.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: