Lleida
-2/9° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 novembre 2019

Brexit, serà dur o tou?



El passat dilluns el parlament britànic aprovava l’esmena dirigida a forçar una votació per avui dimecres, la qual permet que els diputats puguin estudiar un pla Brexit alternatiu a l’acord que defensa la primera ministra, i que vol permetre que el Parlament britànic també hi pugui dir la seva (fet que actualment només recau en el Govern). El mateix dia, tal com fem cada mes, també ens vàrem reunir els membres del Fòrum Empresa amb l’advocat Ignacio Corbera del Bufet Garrigues i el periodista Walter Oppenheimer. Tots dos porten prop de 10 anys vivint a Londres i des del passat 26 de juny del 2016 (dia del referèndum de sortida de la UE per part del Regne Unit), analitzant el dia a dia dels efectes que comportarà per les empreses i ciutadans espanyols aquesta sortida de la Unió Europea.
El pròxim 12 d’Abril és la data límit aprovada per la UE per tal de negociar la sortida tova del Regne Unit. Actualment la premier Theresa May ja porta dues votacions frustrades (el 15 de gener i el 12 de març) per tal de garantir el millor divorci entre totes dues regions. Segons sembla, la tercera votació també va pel camí de ser traumàtica per totes dues parts. Si això arriba a ser així, que ens passarà? Tots els números apunten a l’aplicació d’un Brexit dur (el que ningú vol) i que a hores d’ara sembla que només el Parlament Europeu estigui per la labor de començar a preparar-lo. En països que limiten amb les illes britàniques –com són França, Bèlgica i Holanda–, la UE ja està començant a contractar personal que haurà d’exercir controls duaners, donat que el Regne Unit es convertirà en país de tercera categoria. Que voldrà dir això? La normativa comunitària, del dia a la nit, ja no s’aplicarà. Tampoc es deixarà la lliure circulació de mercaderies i persones, ni tampoc de serveis ni de capitals. Es repetiran les cues a les fronteres, l’emissió de visats, o fins i tot, el pagament per roaming. Cas particular serà el que viuran Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, que trencarà definitivament l’harmonia que hi havia actualment a les illes britàniques. I un altre aspecte serà el de Gibraltar amb Espanya, que es negociarà privadament entre tots dos estats. Tot i que actualment hi ha possibles plans alternatius sobre la taula per tal d’evitar aquesta ruptura com són: abandonar la UE sense cap acord, un segon referèndum, negociar una relació més propera amb el mercat únic o bé suspendre la ruptura... Ens trobarem curiosament que si no es ratifica el tractat en quinze dies, o bé s’abandona sense negociacions o bé es demana una nova prorroga, provocant curiosament que els britànics hagin de participar en les eleccions al Parlament Europeu el pròxim mes de maig.
Vist des de dalt, a Catalunya tenim actualment 3.374 empreses amb 461 filials al Regne Unit amb prop de 4.000 milions d’euros dels més de 70.000 que exportem anualment (és el 5è principal país que enviem productes catalans). Hi tenim 660 empreses britàniques que inverteixen a casa nostra deixant prop de 3.000 milions (concentrats en comerç majorista, construcció i sector immobiliari). Tenim 19.000 catalans vivint a les illes britàniques i el mateix nombre d’anglesos convivint amb nosaltres. En turisme tenim un lideratge amb turistes francesos i en segon lloc els britànics amb més de 2.000.000 de visitants. Amb totes aquestes dades –i les que en falten– que passarà quan la lliura esterlina es depreciï un 25% del seu valor amb la futura sortida? Els tràmits de visats permetrà que els turistes continuïn venint a Catalunya de vacances? Què passarà amb les noves normatives de transport? Quines relacions laborals hi haurà amb la creació de nous contractes o la convalidació de títols? O que caldrà fer amb els aranzels que s’aplicaran? Actualment els països de tercera categoria de fora de la UE acostumen a tenir entre un 5-6% d’impost aranzelari, en el cas del futur Brexit britànic, en alimentació es parla d’aplicar un 22% a tot el que entri de fora de les seves fronteres. 
Davant de tot això, en el cas particular de la potent indústria agroalimentària que tenim a Lleida (fruita, verdures, carn,...) la millor opció que queda i que no val a deixar-la per l’últim moment, és que les empreses lleidatanes apostin fermament per diversificar el risc actual cap a nous mercats. Aquesta incertesa s’evidencia més quan es lluiti per entrar al mercat britànic tenint com a competidors, com per exemple, els productors marroquins, els quals, amb el mateix futur aranzel que s’aplicarà i uns costos menors que els nostres, només faran que provocar una revolució en el mercat britànic. Amb casos com aquest, auguro un futur complex en l’exportació si no sabem invertir bé en la venda dels nostres principals productes. Fem-ho bé, ens hi juguem molt!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: