Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

28 octubre 2020

L’esperada inversió en Salut



Amb la tant desitjada notícia de la reobertura de l’interior dels establiments d’Hostaleria lleidatans durant aquesta setmana, sembla que a poc a poc es va tornant a la normalitat després d’aquest inesperat confinament estival. Era sabut per tothom que la tardor tornaria a portar un augment dels casos Covid, com també tothom deia que amb la calor el virus es tornava inactiu. Doncs al final no ha estat així, ens ha agafat per sorpresa, amb reobertures comercials, hostaleres, de serveis... en plena arrencada al Segrià, s’han vist obligats de recular i tornar a tancar. Amb aquest tràgic confinament econòmic, que ha acabat amb l’esperança de molts autònoms i empresaris lleidatans, veient com perillava continuar aixecant la persiana dels seus negocis cada dia.

Cal que ara, més que mai, els líders polítics locals facin el que pertoca. Han de trucar als seus homòlegs en administracions superiors, lluitin descaradament pel territori, “facin pasillo”, viatges, negociacions... a fi que tinguem una merescuda compensació pel dany que ha fet al nostre territori el darrer confinament i s’estiguin –per exemple– en tancar Ajuntaments per a fer vacances (ara no és moment de fer aquestes polítiques).

La Diputació ha anunciat una injecció milionària per a poder facilitar fer obres als Ajuntaments (un mini pla Zapatero), el Consell Comarcal ha firmat amb el Departament d’Empresa i Coneixement una injecció de calers per al Comerç i el teixit econòmic local... però cal negociar a tots els nivells i a tots els fronts possibles. Mai ens hem de quedar curts en demanar pel poc o molt que s’inverteixi a Lleida. Un dels casos que realment més em preocupa a Lleida per la poca inversió que crec que s’està fent, és el de la Sanitat.

Les darreres notícies arreu del territori català així ho demostren. Una notícia ens diu “La Generalitat posa la primera pedra al futur clúster sanitari de Girona on convergiran sanitat, docència i investigació”. En un terreny de quasi 200.000 m² a Salt (el Gironès) aixecaran el nou Trueta. A Barcelona la setmana passada sortia la notícia que l’Hospital de la Vall d’Hebron aixecarà un nou edifici de 30.000 m² al costat de l’actual complex sanitari de la Ronda de Dalt, per tal d’ampliar els serveis actuals que està prestant als usuaris de la capital catalana.

O bé el futur Hub de Biomedicina a l’Anoia –que va anunciar el President Torra a Igualada– en compensació pel seriós tancament que va patir la conca d’Òdena durant el primer confinament Covid. Es destinaran més de 2 milions d’euros per la creació d’un Campus de Salut que permetrà convertir l’Hospital anoienc en un nou Hospital Universitari (ho faran de la mà de la Universitat de Lleida i l’Ajuntament igualadí). Actualment a Lleida només hem pogut veure l’apertura de la renovada Aliança, de la mà del grup mèdic Divina Pastora del barceloní Gabriel Masfurroll, però no deixa de ser una inversió privada...

Amb la mateixa celeritat que es van fer els tràmits per posar la primera pedra de la futura Escola Pinyana-Balafia; on el conseller Bargalló i l’alcalde Pueyo –tots dos d’Esquerra Republicana– van agilitzar els tràmits perquè un any després d’haver entrat el nou govern municipal a la Paeria es posés el compte enrere per la construcció de l’escola lleidatana.

Caldria que ara es fes el mateix amb el president Talarn i l’alcalde Pueyo, perquè la Consellera de Salut, Alba Vergés (tots tres del mateix color polític) invertissin amb energia en l’àmbit de la Salut a Lleida. On per cert, la portaveu del grup d’Esquerra Republicana al Parlament és la Marta Vilalta de Torregrossa (el Pla d’Urgell), o bé el director de CatSalut és el lleidatà Adrià Comella o, posats a citar, els comuns del Sr. Talamonte sembla ser que manen molt al govern de Madrid. Amb tot això, el vent no potser tan favorable com el que ara tenim...

Vist des de dalt, sabem que a Lleida podrem arribar a tenir algun dia un Hospital a l’alçada dels millors que hi ha a Barcelona, amb usuaris de la província, de la franja aragonesa i de comarques limítrofes del nord de Tarragona; però caldrà que també els lleidatans anem canviant el costum d’anar a Barcelona al metge, o bé a Pamplona a fer revisions anuals (com encara hi ha algú que ho està fent), perquè dubten per casos succeïts en un passat per part de professionals lleidatans. Les dites de que som una ciutat de províncies, o no tenir un hospital de referència que estigui a l’altura del que tenen altres poblacions menors que la nostra, han de canviar.

Els actuals facultatius i el personal sanitari que hi ha a Lleida, estan a anys llum de molts d’altres de la xarxa d’Hospitals catalans, però cal que els hi posem les millors eines perquè puguin treballar amb les instal·lacions i els equips capdavanters que es mereixen. Agafant la història recent de Lleida, el dia que Àngel Ros va tenir Generalitat i Govern del Madrid del seu mateix color polític, no hi havia dia que el Paer en Cap anés amb cotxe cap a Barcelona o agafés l’AVE cap a Madrid per tal de presentar i negociar propostes futures per la nostra ciutat i territori. Cal que ara, amb l’escenari actual que hi ha, es torni a activar aquesta cultura de reclamació d’inversions per la nostra terra... És de primeríssima necessitat!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: