Lleida
3/12° C (boira i sol)
97% 26 km/h

10 desembre 2019

'Objectiu la Lluna', molt més que un còmic



Aquest pròxim 20 de juliol farà 50 anys que l’home va aconseguir arribar a la Lluna. Neil Armstrong va pronunciar la mítica frase d’“Un petit pas per a l’home, un gran salt per a la humanitat”, mentrestant el seu company de tripulació, Buzz Aldrin, clavava una petita asta amb la bandera dels Estats Units damunt la superfície lunar. La meva edat no em permet recordar aquest important fet històric, però sí que al llarg de la meva etapa d’estudiant m’ha permès estudiar aquesta gran gesta i la importància que ha tingut pels americans el fet d’haver estat els pioners a fer-ho. Fruit del que va significar en el seu dia, entenc el perquè el president Trump, a més de fer un mur amb Mèxic, provocar guerres comercials mundials, viatjar a Corea del Nord, també té la fixació de tornar a recuperar els viatges lunars de la NASA i recuperar l’hegemonia espacial americana perduda.
En el meu cas, el fet dels viatges a la Lluna, sempre han estat una de les meves grans passions. Podríem pensar que aquesta estima neix per dos fets, el primer ve donat perquè sempre m’ha agradat el món de l’aviació, del cel, dels avions, i observar amb el cap ben amunt per tal de saber que coi hi ha a sobre nostre, ha estat una de les meves fixacions. L’altre punt el qual em provoca estima, és perquè sóc tintinaire i el meu primer llibre de la col·lecció d’en Tintin va ser Objectiu la Lluna, que me’l varen regalar quan vaig fer la primera comunió l’any 1985 (fa més de 34 anys). Amb aquest regal d’algun compromís familiar que no recordo qui devia ser, per tal d’agrair-li enormement que gràcies a ell/a tingui aquesta passió, va provocar que neixes la fal·lera col·leccionista tintinera; ha provocat que molts dels objectes que col·lecciono de l’intrèpid aventurer creat per Georges Remi –conegut com a Hergé– estiguin relacionats amb el fet de l’expedició lunar d’en Tintin, Milú, en Tornasol i el capità Haddock.
Objectiu la Lluna és un còmic que considero que molts nens, i no tant nens, haurien de llegir un cop a la vida. Hergé va aconseguir amb aquesta obra inserir-se en el món de la ciència-ficció –era el primer volum que ho feia–; va intentar que aquesta fos el més realista possible, fugint de monstres, éssers fantàstics,...; i va aconseguir plasmar una gran obra, que s’anticipava a la gran cursa espacial que varen viure l’URSS i els Estats Units en moments de pugna hegemònica en les etapes de postguerra. Amb aquesta aventura còmica, Hergé aconseguia que Tintin trepitges la Lluna el 1952 (data de la publicació del còmic al setmanari belga), Rússia va llançar el Sputnik 1 el 1957, el rus Yuri Gagarin va fer un viatge espacial el 1961 i el 20 de juliol del 69 aconseguien trepitjar-la els americans. El llibre, amb les tires senceres del còmic, va ser publicat el 1953, i l’editorial Casterman, que es va capficar en què el títol fos Tintin i el seu coet nuclear en al·lusió als nombrosos estudis que va fer l’autor per tal de crear el llibre basant-se en la central nuclear de Charleroi (Bèlgica). Però al final, i per sort de tots, el varen batejar Objectiu la Lluna. A Espanya va tardar una mica més, el 1958, i el va acabar publicant l’editorial Juventud.
Vist des de dalt, la gran obra que va crear Hergé, basada en nombrosos estudis que va compartir amb investigadors belgues i francesos per tal d’esbrinar les possibilitats que hi havia en fer viatges espacials amb humans (una gesta que encara no s’havia aconseguit en aquell moment), junt amb la recerca de la màxima realitat possible i combinada amb certa dosi d’humor, va aconseguir que el volum arribés a ser un dels més preuats i un dels més icònics de l’aventurer periodista belga. Situacions com la dels passatgers cara amunt dintre del coet per tal de suportar les forces de la gravetat, les esferes del whisky d’en Haddock volant per l’interior del coet per culpa la gravetat artificial o el fet d’estar a punt de col·lidir amb un coet (l’Adonis) no deixen de mostrar-nos similituds dels relats de l’autor amb el que passaria uns anys més tard. 
El viatge en si no deixa de ser un apassionat serial que neix al Centre Espacial de Sbrodj a Syldavia (un país fictici en mig dels Balcans) molt similar al laboratori americà de Oak Ridge (Tennesse) i acaba amb una de les imatges més metafòriques de les històries tintinaires. Una gran imatge fàl·lica, com és el coet que va dissenyar l’autor, havia trepitjat un gran territori verge i mai conquerit per ningú en aquell moment, com era la Lluna. Quin gran geni va ser l’Hergé...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: