Lleida
7/18° C (pluja)
97% 26 km/h

13 desembre 2019

Algú té un programa de futur per al país?



En poc menys d’un mes estem cridats a les urnes. Aquest cop són les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat espanyol. Més endavant, a finals de maig, hi tornarem amb les del Parlament Europeu i els Ajuntaments (que de retruc provocaran la renovació en les Diputacions provincials i als Consells Comarcals). Dit això, observo amb tristesa com és possible que en els primers comicis en els quals estem convocats i, estan en precampanya com estem actualment, l’únic programa de govern que sento és un gran anticatalanisme pels quatre costats. No sé què en penseu, però crec que al territori nacional hi ha molts més afers dels quals parlar i que realment ens preocupen amb molta més importancia, que no pas el que farem, com odiarem, com tractarem... l’actual tema català.
Diàriament contemplo a tota la premsa els mítings, trobades, declaracions o quantitat d’actes que fan els candidats per a esdevenir-se nou President del Govern Espanyol. L’esquerra l’observo avui dia una mica més moderada que la dreta. El cas de Podemos l’analitzo en com s’ha anat diluint amb el pas del temps aquest nou partit espanyol; no sé si per les seves crisis internes de lideratge o bé perquè en Pablo Iglesias està més capficat en els seus assumptes familiars, que no pas en els problemes que actualment té el país. Els socialistes els veig moderats, tot fàcilment argumentant una defensa en tot el que hi ha dins de l’actual Carta Magna. Ara bé, les dretes les observo massa tenses i exaltades. El PP de Casado, els Ciutadans d’en Rivera o el cas dels novells de Vox, només fan que generar-me, dia a dia, més preocupació del que va passant. No pot ser que l’únic programa de govern, de futur, de país, que tenen aquestes tres forces, només sigui que parlar diàriament del cas català. A l’estat espanyol hi ha multitud de problemes socials els quals tractar, polítiques econòmiques per reconduir, gestionar el futur de l’educació, posicionar les empreses en un marc futur global i competitiu, reordenar el sector públic, reforma de la constitució... són tants els aspectes que cal abordar i que durant els darrers anys de sortida de la crisi econòmica no hem fet absolutament res per tractar-los. Observo amb preocupació els indicadors que avisen de possibles pujades dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu, així com, previsions que passat aquest estiu es pugui tornar a entrar en una recessió econòmica. Les batalles comercials mundials, la baixada del potencial econòmic de la zona euro... està provocant que els mercats de valors donin indicadors que generin preocupació als entesos en economia global. I davant de tot això, que ha fet Espanya durant aquests anys d’en Rajoy? Veig que ara podrem analitzar amb profunditat l’herència que ens han deixat el darrer President popular i el seu equip. Dit això, i tal com manifestava anteriorment, el candidat Casado no pot estar obsessionat continuament amb el tema de la bandera i no respectar la pluralitat que té el país. Com és possible que posi una marquesa madrilenya com a candidata del PP per Barcelona? Que a més a més, ni sap el català ni respecta el poble que el parla! Albert Rivera, de Ciutadans, dona la confiança per liderar el seu projecte a l’Inés Arrimadas, actual cap de l’oposició al Parlament i que mai no ha parlat d’un projecte de futur pels catalans, només ha pensat en donar continuadament la guitza als escons que no són del seu color al Parlament. I Vox, podrà captar tot aquell vot que està desencisat per tot aquest mercadeig electoral? Veurem com aconsegueix escons que podrien arribar a ser la clau per a un futur pacte de govern? Ara bé, igual com a succeït a Andalusia, i on curiosament les enquestes recents exposen que si els andalusos haguessin sabut que el resultat final hauria estat el que hi ha actualment, segurament haguessin anat a votar el dia de les eleccions per evitar el creixement de la ultradreta... Que trist tot plegat!
Vist des de dalt, Espanya actualment no té cap govern actiu. Aquest serà un any en el qual el país iniciarà a governar-se a partir del mes d’Octubre (si, si, l’últim trimestre de l’any). I per què penso que serà a partir aquest data? Doncs perquè a Europa estan esperant els resultats d’aquest maig; a Espanya tenim les eleccions del pròxim abril; a la Generalitat viuen pendents del Tribunal Suprem i la sentència que sortirà un cop hagi acabat el judici dels polítics catalans; i als Ajuntaments, Diputacions i Consells estan pendents de les eleccions del maig. Dit tot això, auguro que el Govern de Madrid no es constituirà fins que les eleccions municipals hagin passat i es puguin analitzar futurs pactes en grans ciutats espanyoles. Els tempos dels quals estem parlant, ens situen al juny, i si a més a més després venen les vacances (període sagrat de vaguisme total en la cultura llatina) no fa més que emplaçar-nos al mes de setembre. En definitiva, que amb l’inici de la nova crisi que s’està gestant i que s’està emmudint a Espanya, farà que ens agafi de ple amb un nou govern, que haurà guanyat unes eleccions sense un pla d’acció futur i sense saber que coi fer amb el nou escenari econòmic.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: