Lleida
10-19° C (pluja)
97% 26 km/h

23 octubre 2019

L’Andorra, més que un club?



Dilluns va saltar la notícia del que era una evidència que aviat es faria pública, el Club de Futbol d’Andorra –el que va comprar el jugador culé Gerard Piqué aquesta passada temporada– ha estat l’escollit per ocupar la plaça del Reus Esportiu a la Segona B espanyola. Ingressant 452.022 euros (que era el deute del de l’equip del Baix Camp amb RFEF, jugadors, tècnics i altres equips) a les arques de la Federació Espanyola de Futbol, i superant així les altres candidatures que també hi optaven, com el Zamora i l’Inter City d’Alacant, s’ha fet amb una plaça a la categoria de bronze nacional. Amb aquest ascens s’ha provocat un fet insòlit i històric al futbol espanyol, mai un equip havia tingut dos ascensos en una mateixa temporada. Un primer per mèrits esportius, de Primera Catalana a Tercera, i un de segon, de Tercera a Segona B, pagant per una plaça d’un equip que havia perdut la categoria per impagaments. Felicitats a l’equip de futbol del Principat i al seu propietari per aconseguir aquesta fita, ara ens quedarà presenciar el futur que se li espera, i quant de temps trigarem en veure la Primera Divisió Espanyola jugant al País dels Pirineus. Aquest singular fet, el de dos ascensos en una mateixa temporada, és una de les moltes peculiaritats en les quals el futbol modern està immers. Els romàntics del futbol passat –del que em considero un fan– no podem resignar-nos a que actualment passin esdeveniments com el succeït amb l’Andorra. Una societat inversora, Kosmos Hòlding i propietat d’en Gerard Piqué, compra a finals de la passada temporada l’Andorra. El fa pujar de categoria, per mèrits propis, gràcies a uns fitxatges revelació i un bon plec de diners injectats al club (per netejar el deute i donar-li oxigen financer). Ha comprat també el Gimnàstic Manresa, un equip de formació de base futbolística, per tal de poder enriquir la cantera de l’Andorra en un futur. I finalment, gràcies també a les bones relacions d’en Piqué amb el President de la RFEF, en Rubiales, ha permès que l’oferta de l’Andorra passés per davant de la del Zamora (equip que havia pujat a Tercera assolint l’astronòmica xifra de 90 punts en tota la campanya regular). També hi ha primat el fet de ser del mateix grup que el Reus. Per aquesta nova temporada de l’Andorra al Grup III de Segona B, que s’encetarà durant la darrera setmana d’agost al camp de l’Espanyol (eterns enemics del Piqué), els tècnics Gabri i Jorquera hauran de fer en un molt breu espai de temps una brillant plantilla per tal, d’almenys, conservar la categoria. S’enfrontaran al Lleida Esportiu a casa l’1 de desembre (ensumo una mica de fred) i al Camp d’Esports ho faran el dia 19 d’Abril. Jugaran la Copa del Rei (com a guanyadors de Primera Catalana) i si els resultats l’acompanyen, a setzens els andorrans podrien viure un derbi Barça-Andorra. La darrera participació de l’Andorra a Segona B (màxima categoria que havia militat fins ara) va ser la temporada 97-98, on exercia com a míster el lleidatà Manolo Buján (que també va fer-li guanyar la Copa Catalunya l’any 1994). I que després de consumar-se el descens després de 17 campanyes en aquesta divisió, mai més ha tornat a tenir millor fita futbolística. Amb tot aquest nou escenari futur que es projecta, cal que ara el Principat s’adapti ràpidament per tal d’acollir els partits del “seu” equip de futbol. L’Estadi de la Prada de Moles (Encamp) necessita uns vestuaris nous, s’estudia la creació d’un nou estadi amb un aforament de 15.000 espectadors... i així fins a un no parar de necessitats que porta l’esport d’elit. Andorra, que actualment també té el Basquet a la màxima categoria nacional, el Mora Banc militant a l’ACB, i que el dirigeix el lleidatà Francesc Solana, haurà de plantejar-se en un futur com compaginar aquesta “ambaixada esportiva” al país dels Pirineus i com aconseguiran omplir els seus recintes esportius. Amb dos equips que militen en lligues espanyoles, no sé si l’ambaixador d’Espanya a Andorra, el també lleidatà Àngel Ros, haurà de compaginar el lleure del cap de setmana andorrà amb l’assistència a esdeveniments esportius, segurament que de feina no li’n faltarà a l’expaer. Vist des de dalt, amb aquesta gesta futbolística de l’Andorra, un cop més es demostra que actualment l’èxit ja no s’aconsegueix amb esforç, constància i abnegació. En els temps que corren actualment, a la música, l’esport, els espectacles, l’art... Els nous herois que en surten ens demostren que no deixen de ser mercantilitzats per l’aposta d’algun padrí milionari que decideix arriscar-s’hi, i sinó que li diguin a la cantant catalana Rosalia, que segons sembla, per la primavera ens delectarà a la capital de Ponent, com si a Lleida no tinguéssim altres propostes locals en què gastar-nos diners...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: