Lleida
17-29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

15 setembre 2019

Els traspassos mediàtics i el periodisme



En poc temps hem acomiadat tres persones d’edats distintes, sexes diferents i per causes desiguals entre elles mateixes. La Xana Martínez, la Blanca Fernández Ochoa o el Camilo Sesto eren persones mediàtiques i conegudes arreu del territori espanyol. En el nostre país, quan una persona és traspassada, s’activa tota una artilleria en el món de la comunicació especialitzada a fer-li el reconeixement que li pertoca, però per què mai es coincideix en la millor manera de fer-ho possible? Per què quan s’informa de les penes que succeeixen en una família, que és similar a la nostra, pot arribar a ser tractat amb una discreció absoluta o amb unes ganes de buscar qualsevol fet que pugui posar en dubte tota la seva honorabilitat? 
Aquest és el periodisme actual, i caldria que el respecte fos més present en l’adéu a un ésser estimat. Fa tres setmanes, i mitjançant una nota al Twitter del seleccionador nacional de futbol, Luís Enrique, ens informava de la trista notícia del traspàs de la seva filla petita. La Xana deia adéu després de sis mesos de tractament d’un càncer d’ossos al centre hospitalari de Sant Joan de Déu a Barcelona. La premsa ens va informar d’una manera respectuosa, brillant, unànime i elegant del fet. Era una notícia que ja feia mesos que la sabia tothom, que estava en totes les redaccions de la premsa nacional, però que per respecte, ningú va gosar dir ni mu dels mals moments que estava travessant la família del “míster” de la “roja”.
Aquest miratge informatiu va acabar la seva treva amb la desaparició fa quinze dies de la millor esquiadora espanyola de tots els temps. La menor dels Fernández Ochoa, la Blanca, estava desapareguda de casa seva dies després que marxes a fer una ruta per “la sierra madrileña”. D’ençà que es van activar tots els serveis de recerca fins que va aparèixer el cadàver –amb una impressionant xarxa d’efectius desplegats per aconseguir trobar-la (no sé si a un altre ciutadà anònim haguessin respost igual els serveis d’emergència)–, tots els mitjans de comunicació varen iniciar una activitat informativa intentant buscar el morbo, la primícia, posar fets que posessin en dubte la reputació de la brillant esportista i culminant-se amb un trist tracte el dia de la troballa del cadàver. 
No pot ser que s’arribin a traspassar els nivells del respecte i obviar els sentiments que tenen els seus fills Olivia i David en la desaparició de la seva mare. El periodisme va anar més enllà en totes les línies de respecte possible, oferint la possibilitat d’una autòpsia en directe (trobat al Google) o posant en la portada d’un diari nacional una foto del seu fill lamentant la trista notícia que li acabaven de donar, la de la confirmació que el cadàver trobat moments abans era el de la seva progenitora. O com al final, el passat diumenge, ens deixava en Camilo Sesto, i com tota la tarda del dia festiu setmanal es varen succeir els diferents programes de cadenes nacionals amb un adéu al cantant d’Alcoi tractant-lo d’heroi nacional, amb arxius històrics de les seves fites, esperant a Barajas el primer vol procedent de Mèxic amb el seu fill al passatge i obviant (o no) fets personals de l’estrella musical.
Vist des de dalt, cal que el respecte es faci un lloc en el periodisme actual, i cal que el tracte sigui igualitari entre tots els mitjans de comunicació. Independentment de qui sigui el traspassat, el rigor informatiu, la neutralitat i la importància del sentiment que tenen els seus familiars hauria de tenir-se en compte a l’hora d’informar en el decés d’una persona. 
Avui que som dia de la Diada Nacional de Catalunya, no em vull ni imaginar que passaria si en una setmana tenim dues notícies de morts de persones significatives d’un i de l’altre costat polític del panorama actual. Si ens deixa un independentista i ens abandona un nacionalista en un breu espai de temps, les notícies que ens informaran dels dos fets, podrem esperar que siguin des del profund respecte i elogiant els valors que cada persona ha deixat durant el seu pas en aquest món? No vull ni pensar que passaria...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: