Lleida
3-12° C (pluja)
97% 26 km/h

13 novembre 2019

Agostejar



L’estiu agosteja. La calor es resisteix a tocar el dos. Si de cas, els 30 i 40 del termòmetre. Les vacances (pagades o no) tenen els dies comptats. S’assequen les idees i es debiliten els cossos i les coses. ‘Agostar’ en diuen els parents de la Franja. A l’agost, l’estiu enfila la via morta. Agostegen també uns quants suats tòpics típicament estiuencs. A saber: sobre l’obligació (sic) de viatjar. Com diu Pérez Andújar, “Viajar es de pobres, decimos viatjar pero es ir a sitios, el mundo se ha hecho demasiado pequeño como para llamar viaje a deambular por un parque temático, o a hacerse selfis de espaldas a unas ruinas milenarias”, i penjar-los al guatsap o instagram; de l’obligació (sic) d’estiuejar amb els amics i/o la família en la hipotecada segona residència ran del mar o de la muntanya organitzant sopars de duro al voltant d’uns plats freds i converses frívoles; sobre l’obligació (sic) de llegir, ara sí, ara que els llibres, i no les bicicletes, són per a l’estiu, tot desempolsant aquells volums que durant l’any han estat oblidats damunt la tauleta de nit o al prestatge de dia i que ara ens serveixen per recomanar-los ‘urbi et orbe’; de l’obligació (sic) de fer l’ànec folklòric en festes majors que han perdut l’atàvic sentit camperol, o menestral, de quan el poble, o el barri, era una comunitat de veïns i de veïnes que es feien i es tractaven. Per fi, l’estiu agosteja. Uf!  



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: