Lleida
20-41° C (sol)
97% 26 km/h

24 juliol 2019

Bancs



Aquest any en farà 100 que es fundava el Banco Central al madrileny carrer Alcalá. Temps després, el dramaturg Bertolt Brecht escrivia ‘L’òpera de tres rals’ on, tot cantant, Mackie el Navalla es pregunta, ¿Qui és un criminal major? ¿Aquell que roba un banc o qui el funda? En 1991, el Central es fusiona amb l’Hispano Americano, i el 1999 el Banco de Santander es fa amb l’entitat, i en 2018 el Santander absorbeix Banco Popular. Les peripècies aventureres i les mutacions genètiques d’un banc no tenen fi. Riu-te’n de ‘Juego de tronos’. Ara, en plena primavera 2019, Ana Patricia Botín-Sanz de Sautuola O’Shea, per als amics simplement Ana Botín, presidenta del Santander, ha parit un ERE que res té a veure amb el ‘Érase una vez’. O sí. Amb aquest ‘Expediente de Regulación de Empleo’, eufemisme asèptic per enviar al carrer un munt de treballadors i tancar unes quantes barraquetes, la Botín fa honor al cognom. Números canten: 3.713 acomiadaments, o si ho preferiu, jubilacions anticipades. Pel que fa als immobles, 1.150 sucursals baixaran la persiana. L’excusa? Elemental, estimat Watson: capitalitzar la digitalització i la caiguda de beneficis. Amb semblant jugada, la pragmàtica Botín entra en campanya electoral. L’abominada banca privada exhibeix sentit comú fora del comú públic. Cosa que no fan post-convergents i adlàters, fills putatius del banquer Jordi Pujol i Soleil.  



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: