Lleida
9/15° C (pluja)
97% 26 km/h

1 abril 2020

Boris Vian



Aquest any, Boris Vian n’hauria fet 100. Ell, que va morir amb només 39. Francès apàtrida inclassificable. Mestre en l’art de fer enemics, Vian s’aviava propinant novel·les, poemes, drames escènics i guions fílmics com qui toca la trompeta, cosa que feia amb singular sonoritat. Només desafinava quan volia ‘épater le bourgeois’. Vaig descobrir el Boris Vian dramaturg tot muntant ‘Els forjadors d’imperi’ (Les Bâtisseurs d’Empire) una joguina teatral caòtica i desassossegant sobre la mala consciència burgesa. Teatre de l’Absurd en sintonia Beckett i Ionesco. Després, amb ‘J’irai cracher sur vos tombes’ (Escopiré damunt les vostres tombes) em deixava perplex davant un film ‘noir’ francès situat als USA anys 50. Experiència friki amb un blanc que era negre i uns intèrprets francesos i italians que es volien fer passar per sudistes en el Memphis d’un pelvis Elvis Presley sense tupè. Un Romeu i Julieta prenyat de violència, sexe i racisme en la blanca i perfumada pell d’uns paios que convidaven a escopir sobre les seves tombes. Ironies de la vida, el Vian adaptador al cinema de la seva novel·la homònima, moria veient la pel·li. Magmàtic i patafísic, Boris Vian és, aquí i ara, objecte d’homenatge per la UdL.                        Una universitat! Damunt, nacionalista!! No som res, Boris. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: