Lleida
17-27° C (pluja)
97% 26 km/h

21 setembre 2019

Censuritis



La censura és com la dermatitis, una al·lèrgia a substàncies irritants. Només cal, però, substituir ‘substàncies’ per ‘ideologia’ i tindrem la ‘censuritis’ crònica, reacció hipersensible a allò políticament molest. D’esperits censors els ha hagut, els haurà i els ha: una escola pública de Barcelona ha retirat 200 títols del seu catàleg. Els considera tòxics perquè reprodueixen patrons sexistes. Entre els expurgats, contes clàssics com La bella dorment i La Caputxeta Vermella que han fet evacuar unes molt bones cagarrines nocturnes a les nenes i els nens d’unes generacions que, no obstant, han sobreviscut i s’han buscat la vida. Tota por amaga un desig, avisa el dramaturg ianqui David Mamet. Només des de la ignorància arrogant i l’ortodòxia d’un feminisme recalcitrant es pot arribar a executar una ruqueria semblant. Per aquesta regla de tres al quatre, Èsquil, Sòfocles, Eurípides i les seves  tragèdies sexistes haurien de ser abocades a l’Avern censor. En pura dinàmica sexista de pro i tiro perquè em rota, ¿què tal si ens carreguem Romeu i Julieta, Hamlet, Otel·lo, Les alegres comares de Windsor del misogin Shakespeare? ¿També fumigar amb napalm la Colometa a La plaça del Diamant de la Rodoreda? Ahir va estar la Diada de Sant Jordi: el drac fatxenda, la submisa princesa-víctima i ¡tatxin, tatxan!, l’heroic cavaller signant llibres. Efectes secundaris de la censuritis.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: