Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

13 agost 2020

Cinema Paradiso



Per ara i tant, la reobertura de les sales de cinema està resultant força parsimoniosa. Poruga? Llevat de Tàrrega, cap ciutat populosa de la província ha il·luminat les seves pantalles. A Lleida capital, ni una de les tres sales existents no ha donat senyals de vida. T’has d’atansar a la veïna Alpicat per fer-te passar el ‘mono’ de cinema a l’engròs. És a dir, per veure pel·lícules com cal, en pantallota megagran ben lluny de la minitablet d’anar pel sofà, ultra definició 4K, megasò dolby o trolby. En tot cas, les cartelleres, d’aquí i ara, són més aviat de tirant a rebaixes d’estiu. Com llençar la tovallola. Que s’hagi escollit reestrenar Cinema Paradiso, film de 1988, és un significatiu rebrot asimptomàtic de pandèmia nostàlgica. El melodrama infantívol que viu el Salvatore tot enyorant quan era petit veient pel·lis censurades pel capellà al cinema del poble, sona al cant del cigne a la melangia cinèfila. Posats a posar-nos prou malenconiosos, d’UVI, ¿per què no desempolsar també Lo que el viento se llevó, o bé Eduardo Manostijeras, en sessió doble (i contínua) com les d’abans? Per cert, i parlant de tisores, consignar el decés de la Mostra de Cinema Llatinoamericà. Entre todos la mataron y ella sola se murió. Adiós, fue lindo mientras duró. ‘In illo témpore’... 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: