Lleida
18-32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 setembre 2019

De cine



Dijous passat, 4 de juliol, moria Arturo Fernández (Gijón, 1929), actor de cinema, televisió i teatre. És cert i alhora fals. La gent que ha fet cine només ha mort. La màgia del Setè Art els manté en vida. En el cas de l’actor asturià, convertit en arquetipus del seductor ‘bon vivant’, gran dominador de la cella dreta i d’un somriure captivador, aquests dies ha estat pedra de toc en boca de tothom. Uns agraint el seu treball, altres posant aigua al vi pel seu conservadorisme polític. "Chatín, Franco a mi lado es un comunista", deixava anar només fidel a sí mateix. Però l’Arturo Fernández que ara evoco és anterior al personatge que es va inventar després. Era l’any 1959, i la ciutat de Lleida va ser un immens plató cinematogràfic. La gent del cine, els Pedro Lazaga i José Luís Dibildos van reconvertir Lleida en Atarbe, on el viril batalló Barleta (“¡Los del Barleta somos la hostia, viva la madre que nos parió!”) desfilava per la Plaza España entre les aclamacions del veïnat. Al capdavant de la tropa, un capità jove tornava a casa per casar-se. Era un Arturo Fernández de just 30 anys, ella una Analía Gadé radiant. En els mesos que Arturo Fernández va actuar a Lleida en La fiel infanteria, te’l trobaves arreu. Sobretot als bars de Fernando, aleshores rovell de l’ou d’una ciutat que vivia prop del riu. Una tarda, a les firetes, el vam massacrar als autos de xoc. Ni es va despentinar.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: