Lleida
-3 / 9° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

22 gener 2019

Jaquetes



Amb les jaquetes, les americanes, els blazers o com vulgueu anomenar aquesta peça de roba, de mudar i vestir, entre aristocràtica i burgesa, hi tinc una relació d’amor-odi. Entenc que ella dóna prestància com Beau Brummell, l’àrbitre britànic de l’elegància i de la moda segle XVIII que Stewart Granger va encarnar en aquella glamourosa pel·lícula. Si em psicoanalitzo a lo Sigmund Freud, potser arribaria a la conclusió que la malvolença per no posar-me dins d’una jaqueta arrenca de quan la Primera Comunió, disfressat que anava de mariner Botón de ancla. Clenxinat i creu al pit. Ves a saber. Això em porta a escodrinyar com els protas de la representació sociopolítica es desenvolupen dins una jaqueta. Per exemple: l’alcalde Fèlix Larrosa mai no sé si vol entrar o sortir de la jaqueta urbanística; a l’erràtic presidente Pedro Sánchez se li ha encongit l’americana de tan portar-la a la tintoreria ideològica; el pseudo-president Quim Torra va de Nosferatu diürn amb l’estaca del Lluís Llach a la gepa; Donald Trump ostentant americana de macarra mafiós; la vicepresidenta Carmen Calvo enfaixada dins un blazer baronívol; l’economista Xavier Sala Martin gall dindi de show-business al Molino. Tot parlant d’americanes, com no, Ferran Mascarell, capaç de canviar de jaqueta segons bufa el vent polític. Però qui m’encanta és Al Pacino. Les jaquetes sempre li van grans.                       



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: