Lleida
18-32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 setembre 2019

Noces



“Lleida rep la Primera Mostra de Cinema Llatinoamericà amb satisfacció i curiositat” saludava l’alcalde Antoni Siurana en 1995. 25 anys després celebrem les Noces de Plata. Aquell alcalde ja no hi és. Tampoc el gruix de l’equip fundacional. ‘C’est la vie!’ Tanmateix, qui sí segueix pilotant la nau contra vent i marea, és l’impertorbable Juan Ferrer. Oh, la là! Malgrat ja no ser la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, sinó de Catalunya, el certamen va surant, tot i haver perdut part dels ajuts de les administracions públiques. Inassequible als vaivens de la política cultural (?), la Mostra és una excel·lent mostra de supervivència. Una ferma aspirant al premi ‘Robinson Crusoe’. Si féssim una avaluació del perquè de la resistència, possiblement la capacitat de reinventar-se, allò lampedusià que perquè tot segueixi igual, cal canviar-ho tot, seria la gallina dels ous d’or. És a dir, cal canviar cada dos per tres les dates de celebració de la Mostra, canviar els llocs de projecció, canviar el conjunt de les activitats paral·leles, canviar els convidats i premiats, canviar les propostes creatives tot mirant enrere amb il·lusió (Terror Latino, Segona Oportunitat, Cinema Recuperat), canviar el ‘look’ i l’staff’, canviar la implantació popular de la Mostra a la ciutat, província, estat... Ara, a bufar les 25 espelmetes i demanar un desig. Salut! 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: