Lleida
17-33° C (sol)
97% 26 km/h

16 juliol 2019

Personalismes



Els personalismes estan a l’ordre del dia en tota societat competitiva, individualista i narcisa. Segons com s’usen les persones del verb (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells), que tenim la radiografia (in)solidaria del subjecte fatxenda i perdonavides de torn. O la distància abismal entre jo i nosaltres. Gustave Flaubert certificava ‘Madame Bovary sóc jo’, "Yo soy el guapo" sosté Cristiano Ronaldo, "La revolución soy yo" afirmava Fidel Castro, "El teatro soy yo" presumia Alfonso Paso, "El canvi sóc jo" que galleja Fèlix Larrosa. Frases de quatre paraules sospitoses d’un ego súper monumental a lo Sagrada Família del Gaudí. De fet, més que frases, són eslògans publicitaris i propagandístics per fascinar la bona gent. Proclames evangelistes com quan Jesucrist sermoneja "Jo sóc la resurrecció i la vida" (Joan, 11:25). Se’m posen uns ullassos tipus Jack l’Esbudellador quan algú es pontifica ‘urbi et orbi’. Esmolo la falç, que diria el Serrallonga. Rebobino i passo factura. Sóc del parer que els personalismes egòlatres haurien de tributar com a rendes altes a la Hisenda Pública per la seva plusvàlua magnifica. Egotista. Exclusiva. Vaja, que "Hisenda sóc jo". Però no pas. Ni ganes. Campi qui pugui. En qualsevol dels casos, em quedo amb l’aforisme “Yo soy yo y mi circunstancia” parit per l’Ortega y Gasset. Ara que hi caic!, ¿qui sóc jo? ¿Quina la circumstancia meva?                        



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: