Lleida
16-29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

19 setembre 2019

Territori



Quan el Sim i jo sortim a passejar (¿el trec jo, o em treu ell?), aprenc unes quantes coses d’aquest dòberman alegre i alhora aprensiu. No hi ha fanal que no irrigui. Ni bitxo vivent a 100 metres de distància que no li encrespin les orelles. Quan deixem enrere la urbanització i ens endinsem a l’horta, el Sim mou la cua i surt disparat a l’encalç d’un dels molts conills que rosseguen els pomers, presseguers i, si s’escau, oliveres i ametllers. Un cop ha imposat la seva llei canina sense cruspir-se ningú, Sim alenteix el pas, mou la cua, ensuma i escull el matoll més amagat i fora del camí per dipositar els sòlids excrements. Tot seguit els sepulta amb les quatre potes urpades. Escrupolós. És el ritual diari. No tindria res d’especial si no fos que des de la seva irracional perseverança, allò què està repetint el Sim és tan racional, humà, i individualista com el fet de marcar territori. Que aixequi la pota, perdó, la mà, ¿qui no s’asseu al ‘seu’ lloc, a la ‘seva’ cadira, a la ‘seva’ taula quan repeteix? Cert. No ens pixéssim, però. Ni moure cua. Movem extremitats retràctils. Un moment, Sim. Quiet! Em diu el mòbil que la Doña Inés Arrimadas ‘del alma mia’ canvia de territori. Que se’n va als ‘Madriles’ per ampliar ambicions. Doncs ‘fetén’, ciutadana. És llei de vida. No vull ni pensar, Inés, si irrigaràs tots els fanals de la Castellana. ¡Tranquil, Sim!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: