Lleida
7/18° C (pluja)
97% 26 km/h

13 desembre 2019

Xarlatans



Fins no fa massa, anaves pel carrer i et topaves amb un paio alt com un jugador de bàsquet amb un altaveu a les mans i una maleta als peus d’on treia collarets i estampetes al crit “¡Señoras y señores!, ¡Acérquense y recibiran un bonito obsequio!”. Qui més qui menys s’hi atansava. En un no res, una dotzena de badocs fèiem rotllana al voltant del generós personatge. Després dels cromos i polseres, quan ni te’n adonaves, t’havia pres el pèl i els quartos venent-te l’elixir contra la caiguda del cabell! Eren els xarlatans escurabutxaques. Una estirp de farsants autodidactes que dominaven l’art de la retòrica i de la psicoanàlisi aplicades. Vaig conèixer un d’aquests xarlatans. Vam coincidir a la barra del bar del barri. Ell, colant-se entre pit i espatlla un, dos o tres carajillos d’aiguardent. Jo, per no ser menys, un cubata. Així, amb la camaraderia de qui comparteix neguits, el xarlatà anònim venia a dir que abans d’obrir la seva fabulosa maleta al mig del carrer, entrava a unes quantes botigues del barri per xerrar i escoltar els desitjos i les pors del veïnatge. Ara, ell ha desaparegut. Avui i aquí, els xarlatans són virtuals, fonedissos, polítics, van pels carrers mediàtics fent que regalen collarets i llaços. Els novíssims xarlatans segueixen prenent el pèl, però mai no et podràs prendre amb ells un carajillo o un cubata al seu costat, a la barra de la seva barra bandarra.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: