Lleida
15/27° C (sol)
97% 26 km/h

20 setembre 2020

Temps



Si abans d’ahir ens queixàvem de falta de temps (uf!, estic liadíssim, deia qualsevol fill de veïna), avui se’ns regala temps a manta. Qui es lamentava que només podia llegir per les vacances d’estiu, ara té temps per cruspir-se el Quijote cervantí, la Divina Comèdia del Dante Alighieri, i si vol estar en sintonia pestífera, el Decameró de Giovanni Boccaccio li anirà com mascareta protectora. Si no fos per les fanfàrries del guatsap (succedani del missatge dins l’ampolla del nàufrag), el temps vol temps per avorrir-nos. Perquè l’avorriment és qüestió de temps. Hem passat del ‘temps imbècil’, quan res dura res (l’avorriment instantani, com el cafè instantani), al ‘temps dilatat’, en que cada segon dura un minut, cada minut dura una hora, i una hora, un any. Per dir-ho en cinèfil: es passar de les caòtiques persecucions de la nissaga Bourne, a visionar Nostalgia d’Andrei Tarkovski, quan la duració d’una escena s’allarga i s’allarga fins aconseguir una intensitat especial d’atenció. Ben mirat, hem recuperat el temps de la pre-revolució industrial, quan la família es feia càrrec de l’ensinistrament educatiu dels fills. Qual Dorothy, camí de la ciutat d’Oz, acompanyats per l’Home de Llauna, el Lleó Covard i l’Espantall, hem tornat a casa. Ei, sempre que la tele no ens mengi el coco.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: