Lleida
6/12° C (pluja)
97% 26 km/h

12 desembre 2019

La lluna



Poetes, pintors, novel·listes i cineastes han somiat la lluna. Arthur Rimbaud diu que “qualsevol lluna és amarga”, Jorge Luis Borges sosté “La luna celestial de cada dia”, i Goethe rubrica “Oh tu, la germana de la llum primera/símbol de l’amor en la tristor!”. Aleshores, Miguel d’Ors s’emprenya, “Maldito Rimbaud, malditos Goethe y Borges,/que ahora que contemplo la luna/no me dejan ver la luna”. ¿Què dir de les llunes tintades de Caspar David Freidrich, grogues Van Gogh, cobalt de Marx Ernst, les misterioses llunes René Magritte? Viatjar, per tant, a la lluna ha estat una aventura somiada. La novel·la ho ha fet des de la nit del temps: el romà Samòsata, els francesos Cyrano de Bergerac i Jules Verne, l’anglès H. G. Wells, el ianqui Ray Bradbury. El cinema ens ha embarcat a bord del rudimentari coet de Georges Méliès, la sofisticada nau interplanetària d’Stanley Kubrick. Dissabte vinent, 20 de juliol, farà 50 anys que l’Apol·lo XI nord-americà feia realitat els somnis de xafar la lluna. ¿Els trepitjava? Els astronautes Neil Armstrong i Buzz Aldrin allunaven per primer cop el satèl·lit platejat. Somiatruites que sóc, vaig ser un dels 600 milions de televidents que no ens vam perdre aquell petit pas per a l’home i gran pas per a la humanitat. Per si algú encara dubtava, l’engolada, emfàticament pausada veu del corresponsal Jesús Hermida omplia d’èpica homèrica l’odissea. Adéu, lluna.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: