Lleida
1/13° C (boira i sol)
97% 26 km/h

11 desembre 2019

El discurs



Tot discurs és un exercici de retòrica. Aristòtil ho va establir fa 25 segles: “la Retòrica és la facultat de veure allò que en cada cas és necessari per convèncer”. Cal saber quin serà el públic al que ens adrecem i el lloc, establir arguments racionals i pulsions emocionals. Allò del seny i la rauxa, importa el principi i el final del discurs. Enmig, com a les botifarres, posa-hi el que vulguis. Dissabte passat, el flamant alcalde bastia un discurs assossegat i solemne conscient del públic al Saló de Plens. Sobretot els de la primera fila: president del Parlament, expresident ídem, consellers. Les primeres paraules me les vaig perdre atesa la tremolor de l’orador. Entremig cita, com no, el poeta Torres fill d’Humbert Torres, darrer alcalde republicà a Lleida. També al politòleg alemany Max Weber i l’escriptor francès Albert Camus. Esperit local i toc europeista. “Seré l’alcalde de tots” i tot seguit diu que s’atansen mesos incerts. ¿Per la precarietat laboral? I ara!, per la sentencia del procés. Així, Pueyo recorre a la fal·làcia retòrica. Ell es deu als nacionalistes. L’han votat per això, no? També que posarà en marxa la Comissió 1-O per un relat objectiu (sic) d’aquells fets. Segur que el seu relat distarà del meu relat objectiu del tumultuós dia. Al final del discurs, Pueyo recorda els avis i els pollastres de terrat. Com nens, els polítics. Entranyable.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: