Lleida
4/20° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

29 març 2020

Bon dia, des del balcó!



Sóc d’aquelles persones que, en l’època històrica anterior a l’estat d’alarma (perquè tinc la sensació que en fa dècades, d’allò), pensava que un cap de setmana idíl·lic era gaudir de la tranquil·litat de casa, d’un bon llibre, de cuinar, de no mirar el rellotge... i no trepitjar el carrer. Doncs ja no sóc jo. Mataria per calçar-me unes bambes i sortir al carrer sense rumb, fer fotos dels racons del meu poble i notar el vent a la cara. Així estic.

Porto tancada a casa des del dia 12 de març. Ep, però estic bé, cap problema. Continuo teletreballant, continuo amb les meves rutines de ioga, continuo amb el meu insomni, continuo fumant, continuo amb el màster... però tinc novetats. En tots aquests dies no m’he maquillat, no llegeixo tant com pensava que faria, la hiperactivitat ha anat disminuint i tinc la sensació que la vida va a ralentí. I una coseta: ¿No penseu que, cada dia que passa, casa vostra és més petita? Un misteri. Jo em dedico al que em dedico. Ho veureu sobre la foto d’aquí al cantó.  I mai hagués dit que, en una setmana, diria que estic saturada. Saturada d’informació i de desinformació! Però que és això?! De cada deu missatges rebuts, un és útil i cert.

Esteu avorrits, eh, lladres!  Amb la socialització i vida digitals que portem, tinc algunes coses a comentar. La primera, i que desconeixia absolutament, és que estic envoltada d’epidemiòlegs i economistes per la universitat de Massalavés (per allò de l’alcaldesa), de holligans de la politiqueria i de teletubbies. Sobre aquests tercers, un aclariment: A les 20 hores, toca aplaudir, ja ho sabem i molt bé. Però quan els professionals sanitaris surtin al carrer (que ho faran), reclamant el seu que és allò de tots, surt també al balcó a aplaudir, o millor, surt llavors al carrer i manifesta’t amb ells. Ja saps, quan ja no estiguis confinat ni avorrit a casa teva. 

La segona. Els cocodrils neden per Venècia (tranquils, que això és un fake), els porcs senglars campen per Barcelona (això sí que és cert), i els animals de la pitjor raça continuen agafant el cotxe per sortir de cap de setmana. Divendres 20, 20 hores, estic llegint als mitjans digitals que “La DGT alerta de complicaciones en salidas de Madrid, Barcelona o Vizcaya, a pesar de las restricciones”. Molt bé, companys, molt bé! Estat d’alarma, crisi sanitària, pandèmia, morts... però que no ens fotin el cap de setmana. 

I la tercera, conclusions de la setmana de confinament: 1. La cassolada de l’altre dia em va fer molta il·lusió. 2. No suporto les medalles a les compareixences de premsa. Molta gorra de plat i poca bata blanca. 3. Cada dia que passa m’identifico més amb Eugeni Alemany i la seva quarantena (el trobareu rodant per Instagram). 4. El pitjor està per venir i el material sanitari no hi és. 5. Fernando Simón sap sumar i té molt mala llet. 6. Practico una nova religió: la del profeta Oriol Mitjà. Cuidem-nos molt, que tot caldrà.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: