Lleida
6/23° C (sol)
97% 26 km/h

1 novembre 2020

La incertesa distòpica



La paraula incertesa ens acompanya assíduament des de fa setmanes. Però, ¿és realment incertesa o és l’ús del mot incertesa allò que ens envolta i ens influeix? 

Espero ser capaç d’explicar-me de manera eficaç. La incertesa és part de viure: tots els àmbits de la nostra vida i qualsevol decisió que prenguem estan marcats per la no certesa. No tenim el control de totes les variables. En absolut. 

Llavors, per què ara no deixo d’escoltar el substantiu incertesa cada dues frases i mitja? És com si la seva utilització constant fos un nou mantra que ens imbueix en una realitat manipulada de la qual hauríem de fugir, perquè és un escenari on tot, absolutament tot, queda esvaït darrere la cortina de fum de moda: la incertesa. 

Un problema? Incertesa. Una responsabilitat que no volem assumir? Incertesa. La més absoluta incompetència? Incertesa. Què cal fer? Incertesa.

Tu no pateixis per res. No pensis. No respectis. No qüestionis. No argumentis. No exigeixis. No reflexionis. No busquis la veritat. Tothom tranquil, que la incertesa ja s’ha instal·lat a les nostres vides. És la perversió del llenguatge com a nou narcòtic.

En pocs dies arribarà la tornada a l’escola. Escenari incert. Mesures pandèmiques? Decisions incertes. Terraplanistes, negacionistes i antimascaretes munten performances contra la salut pública. Incertes responsabilitats. Mesures econòmiques urgents? Incerts silencis. 

De vegades tinc una sensació que s’ha convertit en part de la meva existència en els darrers mesos. Quant als rols, és com si tot hagués tombat. Qui ha de tenir certeses, fomenta la incertesa. Qui ha de donar respostes, genera dubtes.Qui cobra per exercir la responsabilitat, ens la traspassa íntegrament a la ciutadania. Qui ha de donar missatges clars, calla. Qui políticament gesticula, judicialment perd.  Déu me’n guard de parlar d’excel·lència en aquesta ocasió, però sí que hi ha coses que són bàsiques. Causa-efecte. 

A la meva gran família, el nombre de mestres i de personal sanitari és realment significatiu. Mare, germà, cinc cunyades...  Estimats docents i personal sanitaris, va per a vosaltres. 

Algunes veus amb certa suposada autoritat ja han començat a teixir escenaris: caldrà que ells i elles siguin els nous herois de la segona onada pandèmica.

En pocs dies, políticament tornaran a vendre la moto (com ja van fer mesos enrere) però ara es focalitzarà en dos col·lectius professionals. Per a pressionar-los i exigir-los, són professionals fonamentals. Per a preguntar què necessiten, com ho veuen, quines propostes tenen... prescindibles. 

Les seves opinions i el seu criteri professional no són incerts; de fet, són certeses absolutes que haurien d’estar sobre la taula i en execució. La inoperància mai ha depès dels veritables professionals. Volem acabar sent la versió estúpida i distòpica del tres micos de Togoshu? Les temptacions són moltes... I dels tres filtres de Sòcrates, millor no en parlem avui.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: