Lleida
17/30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

1 juny 2020

La indecència feta relat



Storytelling, relat, història, missatge... i emocions. Aquests dies de crisi sanitària global, ho són de confinament, de Dragon Khan emocional, de decisions, de desconfiances, d’incerteses i de populisme polític en grau superlatiu.  El continent americà és una mina en aquesta pràctica. Jair Bolsonaro, president de Brasil: Aquesta “gripeta” és un truc dels mitjans de comunicació. Dan Patrick, vicegovernador de Texas: Els avis haurien de sacrificar-se per salvar l’economia pel bé del país i dels seus néts. Jaime Mañalich, ministre de Sanitat xilè: Potser el virus muti i es converteixi en bona persona. Us estalvio qualsevol comentari sobre Trump. 

A Europa, la primera reacció de Boris Johnson va ser dir que els britànics, per evitar el coronavirus, s’havien de rentar les mans mentre cantaven “Happy Birthday” dues vegades. Morts inevitables, preservem l’economia. I fins aquí les mesures de primer moment. Suposo que no li haurà funcionat gaire el consell, perquè ha donat positiu i està infectat... Obvio també la gestió de l’estat espanyol, la sabem i la vivim.

Les seves afirmacions, els seus gestos i el menyspreu a la comunitat científica deixen palès una supèrbia insuportable i una irresponsabilitat absoluta vers la població que han de protegir aquests dirigents. Ignominiós. Després han arribat els canvis d’opinió, els passos enrere i l’aplicació d’algunes mesures.

El covid-19 s’emportarà per davant moltes coses i algunes no seran conseqüència directa del virus, sinó de la gestió de la pandèmia i els nous escenaris. I tal com ha acabat la darrera cimera europea de l’Eurogrup, potser la UE en serà una; com a mínim, malparada. Un xoc frontal en els posicionaments de reactivació econòmica amb estratègia conjunta. El nord, el sud i el Pla Marshall.

El ministre holandès de Finances, Wopke Hoekstra, instà a investigar els motius pels quals alguns països tenen números rojos, sense cap marge pressupostari per a prendre mesures estatals. I Hoekstra ha tingut rèplica: el president portuguès, António Costa, titllà les intervencions de l’holandès com a repugnants.

El resum de la cimera és que ni coronabons ni fons de rescat, i a pel segon round. Em sé una persona europeista però, en els darrers anys, m’ho posen realment difícil.  Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va fer una reflexió ben necessària: ¿Aquest virus ens dividirà definitivament entre rics i pobres, o ens mantindrem units com un continent sòlid, interlocutor seriós en l’escena mundial? Ben contundent. I la pregunta mereix una resposta.

Xina, Estats Units, la vella Europa i la resta del món, amb el coronavirus, tenen per davant nous equilibris i un nou ordre geopolític. S’està gestant i tothom qui pot mou fitxa al tauler.  Maya Angelou va dir “la gent oblidarà què vas dir, la gent oblidarà què vas fer, però la gent mai oblidarà com la vas fer sentir”. Que tinguem sort.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: