Lleida
17/32° C (sol)
97% 26 km/h

3 juliol 2020

Social Media. L’ètica a la palestra blaugrana?



Estic esperant les properes eleccions a Can Barça amb delit, però això és problema meu. El que sí que ha marcat l’actualitat informativa aquesta setmana és el nou “gate” del club sobre les xarxes socials (no m’agrada dir Barçagate a aquest episodi. Crec que el real Barçagate és l’actual presidència del club i la seva gestió directiva... però això també és problema meu). 

La gent del meu entorn: “Bartomeu, dimissió!”, “s’estan carregant el club”, “quina vergonya” i un reguitzell de coses per l’estil.

La meva reacció: nova casuística en el meu sector laboral. I està clar que totes dues reflexions poden ser compatibles. Puc entendre que els profans escoltin mots com manipulació de l’opinió pública, perfils falsos, campanyes de difamació, bots, fakes... i es posin les mans al cap. I ara, enteneu-me a mi. Monitoratge, escolta activa, reports d’intel·ligència, gestió reputacional, màrqueting digital, plans estratègics... Tot això i alguna cosa més són el meu pa de cada dia.

És més, ho recomano encaridament a les empreses: adaptar-se a l’entorn digital o morir. És com una oposició. No és què fas tu, sinó què fas en relació amb la teva competència, el teu sector, els teus targets, etc. Cal recopilar tota aquesta informació per poder prendre decisions empresarials basades en l’analítica de dades.

El quid de la qüestió és ¿què fem amb aquesta informació? Com la usem? Treballem en positiu la nostra marca? O bé, ataquem la competència o desprestigiem tercers? Altrament, expliquem les nostres fortaleses? Posem en valor el nostre producte? Interactuem responsablement amb la nostra comunitat d’usuaris? O bé, usem fake news i mentim?  Comprem seguidors o bots? Ens dediquem al blak hat o al white hat?

I és això el que veritablement trobo interessant d’aquest cas: l’ètica de les suposades praxis que s’han fet públiques. Jo, com a proveïdora de serveis, puc acceptar o no un client, puc avenir-me o no a les peticions que faci. Però està clar que és el client qui decideix què fer i amb qui. És important recordar allò de causa i efecte, decisió i conseqüència... que després passen coses i no s’hi val a posar cara de peix bullit.

En tot cas, és el club qui ha de donar explicacions. No els subterfugis que hem escoltat fins ara sinó la veritat, amb transparència, assumint responsabilitats i posant noms. Espero veure-ho... perquè si “som més que un club” és perquè tenim una missió, una visió, uns valors i un prestigi a preservar. Cap actuació hauria de contradir-los ni ser-hi antagònica. I Messi, en una entrevista, diu sobre les explicacions del president: “A mi, la veritat, em va semblar estrany”. Paraula de Déu. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: