Lleida
20/37° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

9 juliol 2020

Teletreball, o no



Aquests darrers mesos moltes persones han practicat forçosament el teletreball. Com en l’enamorament, els inicis són de color rosa. Tot és perfecte, la novetat, no hem descobert cap incompatibilitat ni cap inconvenient, inclús imaginem un futur idíl·lic.

Però el pas del temps ens ha anat clarificant la situació i el debat està servit. Els pros són coneguts: organitzacions digitalitzades, conciliació de la vida familiar i laboral, sostenibilitat, flexibilitat en la jornada laboral...

Però la certesa és que ben poc s’ha avançat en la disposició al treball des de casa. Abans de la Covid-19 s’havia venut com una panacea, encara que cap sector, ni públic ni privat, mai se l’ha pres seriosament. Molta conversa i molta teoria, i ben poca implementació. 

La pandèmia ens ha empès cap al teletreball, no hi havia cap més opció. I tothom ha començat a practicar-lo. Quan la cosa ha anat de debò, bé que ens hi hem posat, fins a un 30%.

Així doncs, ¿ha arribat el moment d’impulsar definitivament la cultura del treball remot?  Recordeu haver escoltat algun cop allò de “de cuerpo presente y de mente ausente”. Doncs així també es poden passar algunes hores setmanals quan treballem presencialment, i ho dic per aquells lideratges refractaris que, en pic puguin, tornaran a fer anar la totalitat de la plantilla a l’empresa, sense plantejar-se res més a futur. I ara em ve al cap la frase estrella de la pandèmia: “Aprendrem molt de la Covid-19”. Segur? 

Jo formo part del 4,5% de persones que ja teletreballàvem abans de la crisi sanitària i ja us ho avanço: teletreballar no és cap ganga perquè, a teletreballar, s’hi ha d’aprendre. 

Llargues jornades, falta de suport social de l’entorn laboral, dificultats per desconnectar de la feina, problemes per controlar les feines remotes i la productivitat, o la cultura presencialista de les organitzacions són alguns dels inconvenients i limitacions que pot tenir el teletreball. I sobre tot, hi ha una qüestió cabdal que afecta el concepte i com s’ha fet la praxi: el teletreball no es treball presencial a distància i menys encara amb disponibilitat 24/7.

El treball en remot té tota una cultura pròpia al darrere, la qual implica flexibilitat, més productivitat i la possibilitat de trobar l’equilibri de la conciliació. Altrament es basa en la confiança, no en el control, on el treballador té una competent capacitat organitzativa i una alta responsabilitat.  

Per la seva banda, el Ministerio de Trabajo ja va anunciar que aplicarà canvis a la regulació sobre el treball a distància. Tindran feina perquè el marc jurídic laboral i els convenis col·lectius no serveixen gaire en relació amb aquest tema, i caldrà garantir drets assumits i reglamentar tota una nova filosofia de treball que, per a nosaltres, encara és emergent, sense cap tradició. Atès tot això, primer caldrà que les organitzacions es replantegin la seva organització, les seves dinàmiques i els seus sistemes de control. Després ja podrem parlar de teletreball. Sembla que ha vingut per a quedar-se. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: