Lleida
20/37° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

9 juliol 2020

Una setmana emprenyadora



Feliç diumenge de fase 1! Esteu tots bé? Sí? Me n’alegro molt... Cada cop que hi ha un canvi de fase, és tan estressant! El divendres la premsa ja ho avança, després arriben les rodes de premsa, les infografies amb les noves mesures permeses, les publicacions oficials, els posteriors aclariments i interpretacions... Però Lleida, aquesta vegada, s’ha estalviat el canvi de fase. Agraïu-ho a certes persones, solidàries i responsables, que ens han fet el favor. Sembla mentida tot el que poden aconseguir quatre “gilipolles”, oi que sí? La força de la gent festera és imparable! I la d’algunes empreses, a fe de déu que també! M’agradaria tant, però tant, tenir els seus noms i domicilis fiscals per poder agrair-los-ho personalment!

I de la nova parella de moda, què me’n dieu? Trump i Twitter! Love is in the air... El pobre @POTUS ha tingut una gran setmana. La seva parella comunicativa de fet li ha proposat el “cessament temporal de la convivència”, amb diverses targetes grogues: un parell de tuits tipificats com a “sense fonament” (en català de tota la vida: mentides) i un tercer que ha acabat ocultat (relativament) a la xarxa social per “exalçar la violència” arran dels fet ocorreguts a Minneapolis: “[...] when the looting starts, the shooting starts. Thank you!”. Però Trump no vol que la seva relació amb la tecnològica continuï així i li ha fet un regal amb molta estima: li ha dedicat tota una ordre executiva. Wait and see. 

Ironia mode off.  Intento estalviar-me molts dels vídeos que roden pel món digital, sóc militant d’aquesta convicció. Però en el cas de la mort de George Floyd a Minneapolis, he de dir que el vaig veure sencer. Però els meus ulls sols buscaven trobar la cara del policia. Volia veure quina cara posa un policia, cap a on dirigeix la mirada o quina expressió fa, mentre una persona agonitza sota el teu genoll. No volia veure Floyd morir. Estats Units té un vell i gravíssim problema: autèntic racisme policial. Ras i curt, sense pal·liatius. Les imatges del disturbis són també demolidores, amb un gran nivell de violència implícita.

Minneapolis té decretat el toc de queda des del passat divendres fins a aquesta nit per tots els incidents i protestes que hi ha hagut des de la mort de Floyd però em faig una pregunta: què esperaven que fes la població afroamericana, si la primera declaració pública del fiscal competent va ser dir que no tenia cap intenció de detenir ni imputar càrrec a Derek Chauvin, el policia implicat en la mort? A més, Chauvin ja va ser expulsat del cos prèviament. I uns altres tres policies que van participar-hi també. 

Des de fa temps segueixo el Black Lives Matter (Les vides negres importen), el moviment activista afroamericà en contra de la violència i discriminació racials, que va sorgir durant la presidència Obama. És colpidor però em resulta interessant per entendre un país. Sociològicament hi ha tot un món al darrere, complex i estructural, que en els últims anys ha tingut una evolució reivindicativa i de conscienciació interessants. Les coses canvien amb persones com Colin Kaepernick, però el cost és alt.  

De la “marquesa”, del “fill de terrorista”, de Pérez de los Cobos i de tot aquest ecosistema, molt en la línia esperpèntica valleinclanesca, en parlem un altre dia.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: