Lleida
13-26° C (pluja)
97% 26 km/h

14 octubre 2019

La gran mentida



A les portes de la sentència i d’una hora greu al nostre país, constato com els poders de l’estat ens han portat fins aquí: a través de fer efectiu el vèncer en lloc de convèncer i de posar totes les eines al servei del joc brut, perquè ja se sap que per la unitat d’Espanya, tot s’hi val. L’última fase repressiva viscuda (que no vol dir que sigui la darrera que veurem) va de violència. Funciona així: ens acusen de violents, però com que no troben violència enlloc, se la inventen i obren un escenari repressiu, per a veure si així, aconsegueixen provocar-la. Però no poden, perquè som insistentment gent de pau. És llavors quan ens volen fer condemnar una violència que no ha existit, només per si no ho fem, acusar-nos de violents, i si ho fem, fer-nos caure en el parany d’haver reconegut violència. Ergo, som violents. I vualà: ja tenim la gran mentida. La pregunta és: per què aquells (partits, entitats i persones) que viuen a Catalunya, que saben perfectament quina és la realitat quotidiana, callen? Per què alimenten de forma còmplice una mentida insostenible? Són preguntes retòriques, però fent cas de la saviesa popular del “s’agafa més aviat un mentider que a un coix”, farem que el fals relat caigui. Perquè no hi ha alternativa.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: