L’altre dia em vaig creuar pel carrer una mare i el seu fill just quan ella li deia “no és Halloween, és la Castanyada”. La conversa, de la que només vaig “pescar” aquesta part, em va fer pensar en si realment estem desplaçant les tradicions autòctones per d’altres que hem importat de fora. Probablement, la resposta sigui que sí. Que molts nens veuen tan natural això del Halloween com el costum de menjar castanyes i panellets. Que allò que a nosaltres ens sonava tant americà fa uns anys potser serà normal per les noves generacions. No és per menys, últimament es veuen esquelets, carabasses amb cara de murri i telaranys per tot arreu. Conseqüències d’un món globalitzat, suposo. I de la influència del cinema, les sèries... També he vist enquestes de diversos mitjans preguntant als seus lectors/espectadors qué celebraran aquesta nit. No en sé els resultats, però diria que hi haurà una majoria aclaparadora a favor dels moniatos i les castanyes. Que malgrat tot, els panellets no perden terreny. Digueu-me il·lusa, però crec que les dues coses poden conviure. Halloween és iconografia, màrqueting... però no fa tanta por, no?