Lleida
1/11° C (sol)
97% 26 km/h

24 gener 2020

La festa de la democràcia?



Quan vaig fer 18 anys una de les coses que em feia més il·lusió (a més de poder entrar a la discoteca per la porta del davant i no per la del darrere com havia fet fins aleshores) era poder votar. Diria que estava més il·lusionada per complir amb les cites electorals que per poder, per fi, treure’m el carnet de conduir. Amb el pas del temps això de votar ja no em fa tanta gràcia. Han passat els anys i s’han succeït els processos electorals i mai m’he abstingut (ni tan sols he votat en blanc). Sempre he complert amb les urnes, però en algunes ocasions, com diumenge passat, ho he fet una mica a contracor, sense ganes i amb zero motivació. Per mi, les eleccions del 10-N van ser una repetició innecessària del que la ciutadania ja va expressar el passat mes de abril, amb l’única novetat de la fuga de vots de Ciutadans i PP cap a Vox. Si aquesta era l’única novetat destacable, bé que ens la podríem haver estalviat. De fet ens podríem haver estalviat tota la despesa i l’organització d’unes noves eleccions si Pedro Sánchez i Pablo Iglesias haguessin signat el seu acord de govern fa uns mesos en lloc de fer-ho ahir. Potser els polítics que ara es lamenten de l’ascens de la ultradreta haurien de reflexionar sobre com hi han contribuït amb la seva inactivitat, la seva incapacitat per arribar a acords i la seva aposta per la repetició electoral buscant una sortida airosa.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: