Lleida
9/19° C (pluja)
97% 26 km/h

1 octubre 2020

L’agost de la pandèmia



Han passat cinc setmanes i unes vacances des que vaig escriure per últim cop aquesta columna. Una mica més d’un mes que, he de confessar, m’ha servit per deixar enrere moltes cabòries i maldecaps que arrossegava del confinament i les setmanes de semi-reclusió que el van seguir. Per fer una mica de reset després d’uns mesos força estranys. L’agost aquest any ha passat com un sospir i tot i que no hem pogut fer aquelles coses que tant ens agraden durant aquestes dates, com els sopars amb amics, els concerts a la platja, els gintonics sense presses... l’hem aprofitat i gaudit d’una altra manera. Ha faltat vida social i trobades i abraçades i aquelles sobretaules que s’allarguen amb un licor d’arròs del Delta... però hem gaudit de petites coses. He menjat molts tomàquets de l’hort (per primer cop a la meva vida), he fet pesto amb alfàbrega que vam plantar durant el confinament i he demanat sushi per emportar. Ens hem banyat al mar amb ones, hem mirat de lluny els vaixells que mai podrem tenir i hem passejat amb mascareta i cuidant-nos de no tocar res. Petites coses que li han donat una mica de color a un estiu i unes vacances de pandèmia. Com cada any (això no canvia) setembre ha arribat massa aviat i també l’inici d’un nou curs. Comencem amb piles carregades i sembla que les necessitarem.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: